Conversem amb l’escriptor Jordi Soler, nascut a Mèxic i resident a Barcelona, ciutat que va abandonar la seva mare després de la Guerra Civil, sobre els plaers de la vida, arran del seu assaig La orilla celeste del agua, Siruela, 2021. Defensor de l’epicureisme com a manual per al s. XXI, aposta per aquells plaers que no busquen cap utilitat, com la música, la lectura o badar pels carrers. Reivindica també el silenci i els espais per a la introspecció. Jordi Soler creu que estem fets de multitud d’històries dels altres. Ell va tornar a Barcelona per recuperar les arrels; els seus fills ja son d’aquí, i ens explica com durant molt de temps va tenir la il·lusió de rescatar part de la vida material de la seva mare d’abans que s’exiliés a Mèxic. Per això, visitava amb els fills les platges dels afores de Barcelona on devia haver anat la mare de petita als anys 30, i hi buscaven deixalles. Trobaven sobretot trossos d’ampolles de vi que el mar havia anat polint. Van anar omplint pots amb aquests trossets de vidre. Pensaven que com més polits, més antics i per tant amb més probabilitat podrien ser d’una ampolla de vi que hauria pogut beure el seu avi al costat de la seva mare. Parlem també de somnis, de la mirada de les vaques i acabem la conversa amb la lectura d’un poema de joventut de l’autor: “Instrucciones para convertirse en santo.”

Per què no podem estimar un ésser d’una altra espècie? Ens ho preguntem amb Marta Segarra, catedràtica de Literatura Francesa i d’Estudis de Gènere a la UB. Per a aquesta estudiosa, la frontera entre animals humans i no humans és una de les que continua més estanca. Sabem que som una espècie animal, però inconscientment no ho volem acceptar. D’aquí ve que ens creguem excepcionals respecte a les altres espècies del planeta, però no ho som, perquè a la natura no existeix l’excepcionalitat. De manera que, encara que ens l’hem pres, no tenim cap dret sobre el planeta. Parlem també amb Marta Segarra sobre el desig de l’altre i l’amor, en totes les seves formes. Prenem com a motiu alguns versos de la poetessa Maria Mercè Marçal, l’obra de la qual la Marta Segarra ha estudiat. La considera un gran poetessa universal, encara per reivindicar. Maria Mercè Marçal (1952-1998) es va avançar al seu temps en explorar aspectes inèdits del desig i de la maternitat. Sentirem també alguns dels seus poemes musicats i interpretats.

null

A la segona hora del programa, el Pep Gorgori ens recomana una lectura per a l'estiu: "Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Brunch i Grieg", d'Arthur M. Abell, amb introduccions de Josep Maria Gregori i Oriol Pérez Triviño. La Margaret Rius ens porta al Teatre, a la Biblioteca de Catalunya, per veure "Filumena Marturano", d'Eduardo de Filippo, i conversa amb el director, Oriol Broggi, i un dels protagonistes, Enrico Ianniello. I després, a "La taula del Rei Salomó", amb la Cristina Hernàndez, seu Alexis Racionero, per parlar de "Fisiología del gusto del siglo XXI", escrit amb el seu pare, Luis Racionero.

Parlem amb l'Alexis Racionero del llibre que va escriure amb el seu pare Luis Racionero: La fisiología del gusto del S.XXI. Es trata d'una rèplica contemporània del cèlebre Physiologie du goût, de Jean-Anthelme Brillat-Savarin, una de les obres més icòniques de la gastronomia publicada a França fa 200 anys. El llibre neix d'una trobada entre Ferran Adrià i Luis Racionero i l'ha publicat la fundació El Bullifoundation del cèlebre cuiner. Luis Racionero va ser un esteta i un hedonista i se'l pot qualificar com un dels darrers grans gourmets del país. El llibre pretén rescatar el plaer de la gastronomia i de la cultura que l'envolta. Per al seu fill Alexis, que ha acabat l'obra que va començar el seu pare, el millor llegat que ha rebut com a fill és la transmissió de l'Art de Viure. Amb Cristina Hernández.

Clara Segura i Enrico Ianniello protagonitzen "Filumena Marturano", la comèdia més famosa d'Edoardo De Filippo que La Perla29 recupera sota la direcció d'Oriol Broggi. La producció, per a la que s'ha modificat l'escenografia habitual de la Biblioteca de Catalunya, compta amb vuit actors més. De l'obra, alegre, festiva, explosiva, a mig camí entre la comèdia i la tragèdia grega, però d'una gran profunditat, en parlem amb l'Oriol Broggi i l'Enrico Ianniello, amb qui també comentem la posada en escena,  en la que s'ha canviat la sorra que habitualment cobreix el terra de la Biblioteca per un sòl hidràulic que bé podria ser el d'un pis de l'Eixample barceloní, la traducció que n'han fet del text en el que han optat per barrejar català, castellà, italià i napolità i del teatre del dramaturg napolità.

És la nostra màxima a "Wonderland": la Literatura, l'Art, la Cultura són refugis, que ens ajuden a portar millor els moments de crisi com aquest que ens ha tocat viure. Per això, ens ha semblat que una bona manera d'acabar la temporada és recomanar-vos un llibre que fa honor a l'esperit del programa: "Libros que salvan vidas", d'Ana María Ruiz, una "infermera lectora", com l'agrada definir-se, que va cuidar els seus pacients de Covid a l'hospital de campanya d'IFEMA. I ho va fer amb una ajuda molt especial, la dels llibres, medicina per a l'ànima, el poder de la lectura. Ana Maria, amb la col·laboració d'altres companys i de moltes persones que van aportar llibres, va posar en marxa una biblioteca a l'hospital de campanya, que van batejar com a "Resistiré", un dels lemes destacats de la pandèmia. La iniciativa va ser reconeguda amb el Premi Antonio de Sancha, de l'Associació d'Editors de Madrid. I el llibre on explica tota aquesta experiència va guanyar la sisena edició del Premi Feel Good, de Plataforma Editorial i la Fundació La Caixa. Hem convidat l'autora i l'editor, Jordi Nadal, en aquest últim programa de la temporada. Amb el Jordi Corominas, i amb motiu de la Setmana de l'Orgull, repassem alguns exemples d'escriptors que van sortir de l'armari, sobre tot escriptores, perquè la invisibilitat dels col·lectius LGTBI les ha afectat més a elles.

A la segona hora del programa, parlem d’històries de bruixes a la Música, amb el Pep Gorgori. Amb la Margaret Rius, anem al Teatre, a la Sala Flyhard, per enraonar sobre “L’habitació blanca” amb el seu autor, Josep Mª Miró, i l’actor Albert Prat. I després, a “La Taula del Rei Salomó” seu la pintora Joana Santamans, amb la Cristina Hernàndez.

L’habitació blanca és el nou text de Josep Maria Miró que l'argentí Lautaro Perotti ha portat a la Sala Flyhard de Barcleona i en la que, a partir del retrobament de tres persones amb la mestra que els va ensenyar a llegir, convida el públic a fer un viatge a la infantesa i als records que en guardem o que tenim amagats. L'autor, Josep M. Miró, i un dels protagonistes del muntatge, Albert Prat, ens acompanyen al programa i ens ajuden a fer una reflexió sobre el que proposa l'obra.

Curanderes, trementinaires, remeieres, llevadores, metgesses... van ser acusades de bruixeria, cremades a la foguera o penjades a la forca. Així van morir moltes dones innocents. El seu delicte, el seu pecat, ser diferents. I per això van ser estigmatitzades, perseguides i executades. Ho explica Ivet Eroles a "Dones al marge. Bruixes i altres històries d'estigma i oblit". I amb el Jordi Coromines tractem una altra cacera de bruixes, la que va tenir lloc a Hollywood.