"L'empio punito", estrenada a Roma el 1669, �s la primera composici� oper�stica sobre tem�tica relacionada amb el mite de Don Joan. Amb m�sica d'Alessandro Melani, va aconseguir burlar la censura romana amb el canvi de nom dels personatges, d'ascend�ncia cl�ssica. El seu estil musical �s el propi de l'�pera veneciana del segle XVII contempor�nia de Cavalli.

Violinista virtu�s, espadatx� temut i, durant un temps, oficial de l'ex�rcit revolucionari, Joseph Bologne, el Cavaller de Saint-Georges, fill d'un colon franc�s i d'una dona esclavitzada a Guadalupe, tamb� va ser compositor. De la seva obra nom�s n'ha sobreviscut una �pera completa, "L'amant anonyme", estrenada el 1780; una com�dia amable sobre l'amor declarat en secret, amb ballet incl�s. Redescoberta fa poques d�cades, avui la portem al nostre programa com a testimoni d'un geni oblidat massa temps.

Dotze anys abans que Verdi estren�s "Les v�pres siciliennes", un compositor alemany ja havia portat a l'escena la revolta siciliana del 1282: Peter Joseph von Lindpaintner, mestre de capella a Stuttgart, elogiat en el seu temps per Schumann i Mendelssohn. "Il vespro siciliano", estrenada el 1843 en quatre actes a l'estil de la gran �pera parisenca, va caure despr�s en un oblit gaireb� total. Una raresa rom�ntica recuperada fa poc en disc que avui recuperem tamb� nosaltres al programa.

Un nen de 13 anys estrena a l'�pera de Par�s. Sembla un conte, per� �s el que va passar el 1825 amb "Don Sanche", l'�nica �pera que Franz Liszt va arribar a completar. Un castell m�gic on nom�s hi entren els enamorats correspostos, un cavaller refusat i un amor que finalment es desperta: aquesta �s la trama d'una partitura que, despr�s de nom�s quatre representacions, es va perdre durant d�cades i no es va recuperar fins al segle XX. Un Liszt ins�lit, abans del virtu�s, avui al nostre programa.

Dues identitats, un sol fuster i un xic de caos! Aquesta setmana a "Una tarda a l'�pera" arrenquem 25a temporada endinsant-nos en el fascinant i divertit m�n de "Zar und Zimmermann" (1837), la c�lebre �pera com�dia d'Albert Lortzing, amb fragments curosament seleccionats. Acompanyeu-nos a l'Holanda del segle XVII, on el mateix tsar Pere el Gran treballa d'inc�gnit en unes drassanes. Embolics diplom�tics, un alcalde absurdament incompetent i melodies tan contagioses com el fam�s "Ball dels esclops" us hi esperen.

Excepcional i complet artista, Gabriel Bacquier va ser el bar�ton franc�s m�s c�lebre i internacional de la seva generaci�. El seu cant expressiu, els dots actorals i el rigor interpretatiu van ser algunes de les seves l�nies mestres. Referent de l'�pera francesa, ho va ser tamb� de les �peres de Mozart. El redescobrim en aquest monogr�fic que li dediquem.

La veu flexible de Julia Varady ha estat de les m�s interessants que ha donat a l'�pera el pa�s dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel�lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li permet impartir l'indiscutible mestratge entre diversos deixebles d'arreu.

Si Wagner l'hagu�s coneguda, segur que li hauria escrit una �pera. Mezzosoprano de formaci�, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot m�s enll� de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el tron d'Isolda durant els darrers quaranta anys.

Basso cantante �s el que millor defineix la tessitura natural de Ferruccio Furlanetto, un cantant itali� de repertori ampli i de registre vers�til, que va de les �peres de Mozart fins als papers m�s severs de Verdi, sense oblidar la comicitat rossiniana. Bon actor i de pres�ncia carism�tica, avui repassarem la seva traject�ria internacional.

Arrelada a Berl�n, des d'on va projectar la seva carrera internacional, Pilar Lorengar havia nascut i s'havia educat primerament a la seva Saragossa natal. I, sense deixar els seus or�gens espanyols (va ser una il�lustre ambaixadora de la causa sarsuel�stica), va ser una soprano de refer�ncia d'�pera italiana i alemanya.