La tradici� musical anglesa t� dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'�pera al segle XX. En repassem l'obra i la traject�ria, que inclou creaci�, gesti� i difusi� oper�stiques.

Civilitzaci� i barb�rie han estat els dos eixos que han marcat la hist�ria del segle passat. I l'�pera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no ser� precisament gaire optimista�

Rep�s per la tradici� l�rica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrej�n i Velasco a Garc�a Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bret�n, a m�s de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'�nima humana amb una m�sica i un personatge d'alt voltatge.

Una hist�ria de l'�pera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o Garc�a-Tom�s revelen que l'�pera tamb� ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments. (Foto de Maarit Kyt�harju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les �peres de Man�n, Pahissa, Morera, Toldr�, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magran� i Garc�a-Tom�s.

Repassem ara la hist�ria de la m�sica catalana, des dels or�gens amb "Il pi� bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenci� especial als compositors catalans d'influx itali� i la presa de consci�ncia del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Cos� fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho s�n tant (o s�?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran trag�dia b�l�lica europea: han fet ren�ixer "Electra" i la gran trag�dia dels Atrides. I amb ella, una �pera de singular i sanguinolenta virul�ncia.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les G�l�lies enva�des pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.