Hi ha gent que porta tota una vida barallada amb la família o amb amics i no sap per què. Són una variant dels antics duels a mort. Nosaltres preferim aquestos últims. Obrim la mítica secció de converses de bar i una de confessions on parlem de les nostres vocacions ‘reals’. Arriba una gran pregunta: Com es sobreviu a un gran èxit? No ho sabem, però en podem parlar. I ja que estem transcendentals: si sempre fem el mateix estem morts? I tot amb humor, eh.

Tenim sensació de final, de final dels estats tal i com els coneixem, però nosaltres estem ací per reconstruir el món i fer-ne un de nou. Obrim secció de política internacional per explicar el col·lapse que s’albira als Estats Units amb dades concretes, més o menys. Recomanem un documental sobre escalada sense corda i acabem, sense saber com, recomanant també Verano Azul.

Descobrim un grup de facebook amb més de 250 mil seguidors que pretenen ser formigues i això ens porta a parlar de les nostres experiències menjant insectes. Una vegada més Japó ens inspira. Parlarem dels Benshis, una figura perduda del cine mut. Donem classes de valencià de C1, però enfadats i recomanem les pel·lícules de vesprada.

En tres minuts parlem de monjos errants, de grans mamadors com els de la rat pack i de poesia. Des del futur parlem de la monarquia anglesa i aclarim per a què val una monarquia i prendre la comunió. Fem l’explicació definitiva sobre que és la cultureta. Descobrirem el meravellós viatge de Ximo per la Toscana i ens preguntem per què ens pregunten sobre tot.

La guillotina com a forma civilitzada de matar o de morir? Sabeu què és l’odi? En este capítol, Ximo ens explica com l’odi real quasi el porta a la presó. Els pilots que s’adormen en l’avió i els famosos de quilòmetre zero com Joan. Fem una merescuda lloança als professors de secundària i parlem de la ‘Putana’ i de la gent que va en Porsche.

Descobrim al John Wayne valencià i el llibre definitiu d’auto ajuda escrit per Arnold Schwarzenegger. I sabrem com Ximo va conèixer els gossos d’Arnold. Des de quan ens hem tornat tant ‘kelipoyes’ com per festes de pijames? Parlem de les pors creades que ens impedeixen fer coses simples. I fem una recomanació a la nostra manera d’una sèrie que tracta sobre periodisme i el me too.

Parlem de cartes d’amor i això ens desperta el costat de servei social del programa i per això el Doctor Amor donarà consells per mantindre el matrimoni durant almenys 4 anys. Ens pensem, equivocadament, que podem ser pintors de llenç i aprofitem per parlar de Ripollés i els marxants d’art. L’amor ens porta al sexe o a la falta d’ell i a la solitud de la joventut. Ens ocupem també dels silencis obligats o no i de la necessitat de ser recomanadors. I acabem parlant de grans investigadores i cirurgianes valencianes.

Contem com vam conèixer a Sigourney Weaver i la història del colom que va estar empresonat a l’India, de les tik tokers que defensen el treball de la dona a casa i de les personetes que decideixen trencar amb el ramat i no vestir-se com la resta en el carnestoltes de l’escola o en la comunió. Ens erigim en guardians de l’alegria i l’optimisme en un clima de depressió general. Fem una gran recomanació com en els programes canònics i tenim temps de parlar de política internacional i de Trump i Biden i de la seua joventut per afrontar un nou mandat.

Les oronetes encara fan nius i la gent encara xiula. Són reflexions sobre la vida que no podem deixar passar. Ximo no s’explica perquè en sa casa els gots han ocupat un lloc, incòmode d’arribar, i ja no es poden canviar a un altre. Moment d’obrir consulta. I finalment parlem de l’article ‘Eixint del castell del vampir’, on ens ocupem de tots el tuitaires que s’enverinen a esta xarxa social. I sense saber massa bé com contem la historia de la melena d’un xic que resta intacta des de fa 35 anys.

Parlem de Beckham perquè ara tot el món ens cau bé, almenys a Joan. Per què els madrilenys prefereixen el pa processat en lloc del de casa? Seguim preguntant-nos coses. En la nostra societat som massa rucs en general? Pensem que no. De fet, ens omplim d’optimisme perquè no tot està tant malament. Ens atrevim amb tot i li donem consells al Papa de Roma perquè Joan està tan sols a una persona de conèixer-lo. I filosofem sobre els malvats una vegada el temps ha posat distància.