Son esos días del mes, estem histèriques perque estem hormonant, pica a la porta la dona vestida de roig. Hi ha persones que menstruen i n'hi ha que no, però la Carlota, la Lussia i l'Alba només desprenen espores. Venim a parlar de la sang i de lo poc que se'n parla.

Retornen les plantes i ens ajuden a preveure l'apocalpisi que cada vegada tenim més a prop. La Carlota, la Lucía i l'Alba analitzen i rastregen les senyals que indiquen per on ens arribarà la fi dels dies. 🌋

La Carlota i l'Alba es posen el barret d'investigadores per a resoldre el curiós cas de la Lussi desapareguda. Entre l'augment dels casos de COVID i l'arribada de l'estiu, potser ha decidit fotre el camp a la platja mallorquina o potser està confinada per contacte de contacte de positiu. Analitzem de forma rigorosa la situació pandèmica i el possible vincle amb la desparació de la nostra planteta.

La Lussi, la Carlota i l'Alba estan cansades, així que, en lloc de callar i descansar, es passen 50 minuts davant del micròfon debatent sobre els orígens inherentment capitalistes del cansament, el significat dels somnis eròtics i la necessitat de deixar les xarxes socials als jòvens que les saben fer servir.

Aquest episodi, la Lussi, la Carlota i l'Alba us donen les claus per passar el millor Sant Joan de les vostres vides sense parlar tant de petards. Les cartes ens diuen que aquesta revetlla acabareu a urgències després del millor polvo de les vostres vides amb el típic catalanet de festa major

La Carlota, La Lussi i l'Alba parlen dels elements més estressants de la història: Haver de parlar amb les inmobiliràries, haver de mudar-se i haver de pagar mig salari per un pis que és una caixa de sabates. La plantes estan de trasllat i no hi porten be.

Ah, que en aquest PUGRAMA hi ha dones? No patiu que ni ens posem feminancys ni perdem la compostura, que som unes princeses.

L'Alba, la Carlota i la Lucía tornen a tenir tres micròfons, un per cadascuna (és festa major a l'hivernacle!). Intentem parlar de la situació del català (spòiler, surt regular). No sabem què passa però acabem cantant (clar que ho sabem, que som unes mamarratxes). Destripem la cançó de La Marató (què menys, tu). L'Alba i la Carlota li criden PRESIDENTA a la Lucía (i no és per un motiu sexual).

Eh! Que és, ha estat, 25N! I les vostres Plantes Carnívores tenen moltes ganes de mossegar. De mossegar els imbècils com el Basté, de fer-ne vudú, de parlar de Bad Bunny com referent cultural i de seguir repartint llenya una setmana més. El tema és, estimades, que la violència masclista té moltes formes i totes elles són una merda. 

Una setmana més, les vostres Plantes Carnívores preferides tenen un puto follón tècnic impressionant. Demanem disculpes però fluixet perquè no  sabem realment què falla. A banda d'aixó, l'Alba, la Carlota i la Lucía  rajen de la calefacció de la Canet, fan un reggeaton, parlen de caçar ànecs i de guíes espirituals. Què més voleu? Ja, un so decent. Ens sap  greu, som la RKO del poscas català.