Noms propis a Ràdio 4
Noms propis a Ràdio 4
Ràdio 4
Entrevistes en profunditat a personatges del món de la cultura, de l'art, literats... Persones amb una filosofía de vida optimista, energética, engrescadora. Que siguin capaços de transmetre-la i de moure'ns a l'acció.
Noms Propis - L'escriptor i músic Ramon Gener i la directora de Turisme de Barcelona Marian Muro, a 'Noms propis Connectats'
Aquesta setmana TVE Catalunya continua amb la versió online de 'Noms propis, on s'entrevista dos convidats. El primer convidat, personalitat que ja ha passat pel programa, Ramon Gener, ens explicarà com ha viscut el confinament i els projectes que té de futur. La segona convidada, Marian Muro, ens parlarà sobre com ha afrontat el repte de tirar endavant el turisme, un sector que el confinament ha posat entre les cordes. El programa, dirigit i presentat per Anna Cler, es realitza mitjançant videotrucades als protagonistes. Aquest dimarts l'Anna parlarà primer amb Ramon Gener, músic, humanista i escriptor. Va deixar el cant per dedicar-se a la divulgació de la música i l’art. Gener ha aprofitat el confinament per acabar el seu darrer llibre, una biografia sobre Beethoven, l’any que es commemora el 250 aniversari del naixement del compositor. També al març havia de fer la presentació de la nova temporada del Liceu i es va haver de posposar per la pandèmia. Ens explica com ha viscut el confinament i els projectes que té de futur. Després l'Anna entrevistarà Marian Muro, directora de Turisme de Barcelona. Advocada especialitzada en Dret d’Associacions i Dret de Turisme, va ser directora general de Turisme de la Generalitat. També va ser gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges i directora del Grup Julià a Espanya. Muro és la primera dona al capdavant de Turisme de Barcelona, i es va incorporar al càrrec l’1 de març. El dia 13 de març es va tancar tot. Ens explicarà com ha afrontat el repte de tirar endavant un sector que el confinament ha posat també entre les cordes. Creu que Barcelona s’ha de rellançar com a ciutat i atraure un nou turisme que aporti valor afegit, i que la situació actual és una oportunitat per redefinir-la. 'Noms propis Connectats' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts i dissabtes a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Jul 18, 2020
29 min
Noms Propis - Pilar, usuària d'Amics de la Gent Gran i Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria a "NOMS PROPIS Connectats"
La periodista i directora del programa Anna Cler conversa amb Pilar, usuària de l’entitat Amics de la gent, té 85 anys. La Pilar és una persona activa “procuro fer moltes coses perquè sinó la vida és un avorriment” I explica que durant el confinament no ha estat diferent “no vaig parar un moment. Sort vam tenir de la televisió, les videoconferències, de poder llegir...Jo l’he passat bé, no em puc queixar” Tot i això estava preocupada per com ho estava passant la gent “he tingut gent que ho han passat a casa i els han quedat seqüeles ”. Explica que l’ordinador ha estat la seva companyia “m’ha ajudat molt. Fem reunions setmanals una sèrie d’amics i parlem d’un tema i el discutim online. Amb l’ordinador viatjo i busco el que no he vist, el que m’agradaria saber, el que està passant,...A la gent de la meva edat els ha costat una miqueta posar-s’hi en això; però jo els punxo i vaig enviant coses per whatsapp”El seu fill es va instal·lar a casa seva al principi de la pandèmia “va ser una companyia fantàstica, ho vaig passar molt bé. Tenia l’afició de cosir rovellada i ell em va dir que fes mascaretes per entretenir-me, i en vaig fer pels amics”. La Pilar és molt optimista; però també ha tingut por i ha patit “quan anaven dient les notícies de la gent que moria sola i la família que no els podia anar a veure, o una vegada morts, tampoc els podien veure. Això és el que més m’ha fet patir”A la segona part Anna Cler entrevista Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i director d’atenció intermèdia del Parc Sanitari Pere Virgili. Inzitari és italià i porta 12 anys a Catalunya i té força contacte amb els seus col·legues italians “realment vaig percebre que aquí la situació s’estava precipitant quan arribava la informació de Milà. A Llombardia ha estat dramàtic i tots els meus companys han tingut la malaltia i han patit situacions molt complicades”. “La COVID-19 ha tingut un grandíssim impacte en les residències.Les persones grans, poden estar una mica més exposades al contagi; però quan es contagien, donat que moltes tenen patologies cròniques i una reserva dels seus òrgans reduïda, l’impacte pot ser més significatiu” La gent gran son persones especialment vulnerables “si n’ajuntem moltes en un mateix espai amb dificultats de compartimentar-los, això és una barreja explosiva”. Al seu parer “hem mirat molt més què passava als hospitals i era molt important actuar de forma més ràpida a nivell de residències”Inzitari reflexiona sobre la necessitat de pensar en el nostre envelliment “com a individus i com a societat, hem de posar en marxa totes les eines que tenim per fer que el nostre envelliment sigui saludable: fer exercici físic, cuidar la nutrició, cuidar la son, les relacions socials i tenir un projecte de vida” També diu que cal repensar les residències.
Jul 11, 2020
30 min
Noms Propis - Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona, i els estudiants Eulàlia Elena i Eduard Garrabou
La periodista i directora del programa Anna Cler entrevista Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Àlgebra a la Universitat de Barcelona. Com a rector, Elias presideix la comissió internacional de la Conferència de Rectors (CRUE) i ha hagut d’ocupar-se de la repatriació dels estudiants espanyols que volien tornar i no podien arran de la COVID-19, amb coordinació amb els Ministeris d’Afers Exteriors i Cultura “vam donar solucions per repatriar amb dificultats enormes als alumnes que ho volguessin”. Joan Elias també explica els problemes que planteja l’ensenyament online “hi ha el tema de la protecció de dades i de privacitat de l’alumne. Es poden fer controls; però, no poden ser molt invasius. També s’han de vigilar els fraus en els exàmens. Son temes que les universitats encara no tenim resolts”. Un altre problema és la bretxa digital que afecta a les famílies econòmicament més vulnerables “amb el programa Connecta UB que surt del nostre pressupost, hem donat servei a 300 alumnes, amb portàtils i algunes connexions a Internet, ens hauria agradat que fos més gent”. Pel que fa a futur, el rector manté que “nosaltres som una universitat presencial, és el nostre ADN; ara bé, hi haurà experiències online que quedaran”. Joan Elias insisteix que creu que és un error que existeixin dos ministeris separats, un de Ciència i un altre d’Universitats “crec que la pandèmia ha demostrat que cal un Ministeri de Ciències i Universitats perquè la ciència es paga essencialment per les universitats”A la segona part Anna Cler conversa amb dos universitaris. Es tracta d’Eulàlia Elena, estudiant de Filologia Catalana que acaba de tornar de Tallín, on ha fet l’Erasmus i Eduard Garrabou estudiant de doble Grau de Matemàtiques i Física. Garrabou va treure un 9’90 a les Proves d’Accés Universitari de l’any passat, la millor nota de Catalunya. Elena ens explica que a Tallin “amb el confinament, la residència es va buidar. Van dir que tancaven fronteres i la majoria de gent va marxar. La majoria dels que ens vam quedar érem espanyols, italians, dels països que estaven pitjor. Des de l’ambaixada espanyola ens van assegurar que en qualsevol moment podríem tornar”. Va fer algunes les classes online i diu que “els professors penjaven tasques i m’ha anat bé perquè així tenia una rutina i he seguit el ritme d’estudis”. Comenta que ha aprofitat l’experiència “al final sí que he tingut sort de poder acabar l’Erasmus de la manera com m’esperava al principi que era poder moure’ns, viatjar una miqueta i conèixer el màxim d’aquella zona”Per la seva banda, per Garrabou era el primer any d’universitat i vivia en una residència d’estudiants “m’havia costat bastant acostumar-me a la vida de ciutat a Barcelona, acostumat a un poble i, quan m’estava acostumant, he hagut de tornar”. Pel que fa a l’experiència universitària diu que “cada professor tenia una metodologia diferent. Uns feien classes virtuals i d’altres penjaven apunts. Tenint en compte que la situació era complicada, en la major part estic força content de com m’ha anat” Pensa en els nois i noies que faran la selectivitat aquest any “és una prova que provoca molts nervis perquè t’hi jugues el futur. No em puc imaginar com estaran aquest any. Hi ha moltes inquietuds, la gent no sap com serà”
Jul 4, 2020
30 min
Noms propis connectats - Tomás Alcoverro i Marta Sugrañes
La periodista i directora del programa Anna Cler conversa amb Tomás Alcoverro,  corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà des de 1970, amb un parèntesi de dos anys a la corresponsalia de París entre 1977 i 1978. Ha col·laborat a El Correo Catalán, ABC i Destino. Ha rebut el Premi Manuel Vázquez Montalbán i la Creu de Sant Jordi al 2006. Acaba de guanyar el Premi Ofici de Periodista atorgat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i explica que coincideix amb un moment molt interessant perquè ha fet 80 anys i s’ha jubilat; però continua molt actiu. Alcoverro, que és a Beirut des d’abans del confinament explica que la ciutat és molt sensible a la informació “avui en dia no hi ha tants corresponsals però jo diria que és l’últim lloc de resistència al davant d’un món molt dirigit, des del punt de vista de la informació, i encara, malgrat tot, hi ha llibertat”.  Diu que és pessimista “crec que anem cap a un món de crueltat terrible i unes diferències socials que cada dia seran més grans, en un món on sempre hi ha hagut egoisme”. Espera poder tornar a Barcelona per presentar el seu llibre Un barceloní a Beirut si finalment el 23 de juliol es celebra Sant Jordi. Després Anna Cler entrevista Marta Sugrañes,  periodista de TVE, directora i presentadora del programa informatiu Vespre 24 a TVE Catalunya. Viu a Igualada i treballa a Sant Cugat. El dia 12 de març, és a la feina quan se sap que, a mitjanit, tanquen els accessos a Igualada i a 3 municipis més de la Conca d’Ódena pel brot de coronavirus. Decideix tornar a casa i informar del que està passant des de dins. El divendres 13 de març fa la primera crònica amb les imatges que ha gravat amb el seu mòbil pels carrers de la ciutat gairebé buits, tant pel Telediario com per L'Informatiu. Després continuaran cròniques diàries fins el final de l'aïllamentSugrañes lamenta que no els deixessin entrar a l’hospital d’Igualada “va ser molt difícil explicar el que estava passant quan no podies ensenyar el focus de la notícia”.  Explica que davant la incertesa de la situació de confinament la gent “necessitava molta més informació i certeses, i com que els mitjans de comunicació no les podíem donar, no n’hi havia, anaven a buscar-les a altres llocs, per això el boom de les ”. Segons Sugrañes “la pandèmia ens ha obert la finestra de les noves tecnologies. Ara, quan comencem a normalitzar-nos haurem de veure amb què ens quedem del que hem après, i com millorar algunes d’aquestes transformacions que s’han fet a corre cuita”
Jun 20, 2020
30 min
Noms propis connectats - Anna Gener i Assumpció Puig
La periodista i directora del programa Anna Cler entrevista Anna Gener,  presidenta i CEO a Barcelona de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman. Compromesa amb la vida econòmica i social de Barcelona, participa activament en diverses organitzacions com ara Barcelona Global, Cambra de Comerç de Barcelona, UPF Barcelona School of Management, Ateneu Barcelonès, Fundació Cares i Fundació Museu Picasso. Ha guanyat també el Premi Equipara 2018 per la seva aportació a la igualtat de gènere en l’entorn laboral. Per Anna Gener la pandèmia ens ha ensenyat que “la vida a la ciutat ha estat dura, el confinament ha estat molt més agradable en entorns naturals; però les ciutats continuaran sent el model en el que s’organitza eminentment la societat perquè son el centre del talent, del coneixement, de la generació de llocs de treball, d’energia creativa i cultural. Ara bé, hem de tractar de transformar aquesta ciutat perquè sigui més amable, més humana, més habitable”. Creu que Barcelona s’està “convertint en un hub digital i tecnològic i això és excel·lent perquè és la indústria del futur”; però que es troben que sovint el talent local no té suficient coneixement tecnològic i digital “encara hi ha una desconnexió molt forta entre el món acadèmic i el món empresarial i econòmic”Pensa que “l’opció de teletreballar l’hauria de triar el treballador, perquè perd qualitat de les seves condicions de treball”. D’altra banda creu que les oficines no desapareixeran perquè “és un espai comú on els professionals ens sentim vinculats a l’empresa per la que treballem. Si només et relaciones amb l’empresa a través d’una pantalla és absolutament igual per qui treballar”. Després, Anna Cler entrevista Assumpció Puig,  primera dona degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Nascuda a Girona, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des de 1979. Amb despatx propi des de 1983, ha desenvolupat la seva pràctica professional tant per les administracions com pel sector privat realitzant equipaments escolars, esportius, penitenciaris i culturals. Assumpció Puig diu que ara tenim tots els reptes del canvi climàtic. “Els edificis són el 40% del consum d’energia. Entre el 2030 i el 2050 hem d’arribar a edificis que no tinguin pràcticament consum o que el que facin el generin ells mateixos”. Es un repte de tota la societat “la UE s’ha compromès a incentivar l’edificació, la rehabilitació i les energies renovables”. “L’obra nova ha d’existir; però hem de rehabilitar edificis; no fer només reformes i manteniment sinó posar les prestacions que cal en edificis del segle XXI”. Per Puig, cal posar a les persones al centre de la ciutat “els hem de donar confort en els edificis, els equipaments, l’espai públic” i reivindica la ciutat dels 15 minuts “has de trobar tot allò que et sigui necessari a 15 minuts a peu d’on vius. Potser no podràs trobar el teu treball diari; però potser no t’hi caldrà anar cada dia. Per viure bé a la ciutat, per poder-hi estar bé, l’hem de renaturalitzar, fer més natural”.  També ha remarcat que “tenim problema de lloguer social i els joves tenen mancança de lloguer assequible”.
Jun 13, 2020
30 min
Noms propis - Raül Balam i Jordi Clos
La periodista i directora del programa Anna Cler conversa amb Raül Balam, xef del Restaurant Moments de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, que dirigeix juntament amb la seva mare, Carme Ruscalleda i que es va inaugurar el 2009. Té dues estrelles Michelin. També assessora la cuina del restaurant El Drac de Calella i el Sant Pau de Tòquio que Carme Ruscalleda va obrir el 2004. Balam ens confessa que ha estat confinat però no parat “he descobert la casa i que em fa feliç estar a casa. He descobert una cuina que tenia una miqueta aturada, només hi feia esmorzars i de vegades algun dinar. I ara no he parat”El mes d’abril havia d’estrenar el nou menú temàtic del restaurant Moments, inspirat en els Jocs Olímpics que s’havien de celebrar al Japó i després viatjar a Tòquio per fer la presentació al Sant Pau Tòquio. Per l’estat d’alarma no va poder estrenar el menú a Barcelona ni viatjar al Japó. Però, tot i els entrebancs, Balam mira a futur “ens estem reunint tot l’equip dos cops per setmana preparant un nou menú inspirat en les 7 Meravelles del Món, i afegint una més que és Gaudí, per fer un homenatge a Barcelona”Balam diu que després de la pandèmia “canviarà la manera de treballar al cent per cent. Cuiners i restaurants a Barcelona s’estan reinventant. Això és la força d’una empresa, dir: no puc rebre gent; però faré que el meu menjar vagi a totes les cases”Després Anna Cler entrevista Jordi Clos, president de la cadena hotelera Derby Hotels Collection, Ha estat durant 20 anys president del Gremi d’Hotelers de Barcelona i continua a la junta com a vicepresident. També és vicepresident de Turisme de Barcelona. Apassionat per l’arqueologia i l’antic Egipte, l’any 1992 va crear la Fundació Arqueològica Clos per a la difusió d’art i la cultura antigues. El 1994 va inaugurar el Museu Egipci de Barcelona que acull la col·lecció privada de peces egípcies més important d’Espanya i una de les més rellevants d’Europa. “Hem fet un descobriment arqueològic que tindrà ressò internacional”. Ens explica que part del seu equip, que estava treballant a Egipte en les excavacions, va quedar confinat allà “les excavacions han coincidit amb el coronavirus i part de l’equip s’ha hagut de quedar tancat allà, durant 70 dies, per no poder tornar al país”Té 10 hotels a Barcelona, 2 a Madrid, un a Londres i un a París. Ara tots estan tancatsPer Clos, veure tots els hotels tancats és una situació realment dramàtica “El moment en que el turisme es converteix en zero, és impensable, és molt dur. Però pensem que el turisme és irrenunciable i que això es recuperarà”Barcelona no ha entrat encara a la fase 1 de la desescalada, de manera que el turisme i la restauració tenen encara moltes restriccions. Que passarà amb els hotels? Com treballaran quan puguin obrir? “Estem preparant les noves formes en que haurem d’obrir. Haurem de crear estímul de nou consum, fent ofertes i inventant el que no havíem fet fins ara” Clos creu que les destinacions de Catalunya i Barcelona són bones i es podran recuperar aviat. "NOMS PROPIS Connectats" és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya. S'emet els dimarts La 2 i està dirigit i presentat per l’Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero. www.rtve.es/nomspropis
May 23, 2020
24 min
Noms Propis 16/05/20
May 16, 2020
24 min
Noms Propis - Estrella Montoli
Mar 21, 2020
25 min
Noms Propis - José Corbacho
Mar 7, 2020
25 min
Noms Propis - Antoni Vila Casas
Feb 29, 2020
24 min
Load more