Amb aquest temps de manta i te, a mi m’apeteixen molt les històries més aviat lentes i que em van envolcallant i m’atrapen sense deixar-me sortir fins al final. Històries on aparentment no passa res, però que amaguen i diuen molt. Això és, precisament, el que aconsegueix ‘La cosina Rachel’, de Daphne du Maurier, traduïda per Marta Pera Cucurell i editada per Viena Edicions dins la seva col·lecció ‘El cercle de Viena’.