En 'Les notícies de la nit' hem informat que el Congrés ha donat llum verda definitiva a dues lleis impulsades pel Ministeri d'Igualtat, la llei trans i de garantia dels drets LGTBI+ i la reforma de la llei de l'avortament, que han rebut el suport del PSOE, Unides Podem i el bloc de la investidura. Dues lleis que s'han hagut de tornar a votar després d'incloure modificacions al Senat.  La llei trans i de garantia dels drets LGTBI+ és la primera d'aquest tipus en la democràcia espanyola. Ha tingut un camí parlamentari complex, perquè cap llei ha generat més fractures i tensions internes en el govern de coalició durant la tramitació, així com dins del parlament, el PSOE mateix i el moviment feminista. Aquesta norma consagra la lliure autodeterminació de gènere i permet que qualsevol persona major de setze anys puga canviar el sexe i el nom en el Registre Civil sense necessitat de presentar informes mèdics o psicològics ni sotmetre's a processos d'hormonació. També es podrà fer als 14 i 15 anys amb consentiment patern, i als 12 i 13 amb un aval judicial.  La reforma de la llei de l'avortament ha tirat avant amb l'oposició del PP i Vox, i després de la resolució del Tribunal Constitucional, que ha avalat la llei de terminis del 2010, contra la qual van recórrer els populars. Les dones ja no rebran el sobre amb la informació que arreplega alternatives a l'avortament i ajudes públiques a la maternitat, ni tampoc hauran d'esperar als tres dies de reflexió per a reafirmar-se en la decisió d'interrompre l'embaràs, com passava fins ara. Les joves de 16 i 17 anys podran interrompre l'embaràs sense permís dels pares i mares. Per regla general, els avortaments es faran en la sanitat pública, i el centre estarà al més prop possible del domicili de la dona. La llei també regula per primera volta el dret a una baixa laboral temporal per tindre regla dolorosa. La baixa la dictaminarà un metge i no tindrà una durada màxima de dies. No s'exigirà un mínim de temps cotitzat i el cost l'assumirà la Seguretat Social des del primer dia. Es crea una baixa prepart des de la setmana 39 de gestació, que no consumeix cap dia del permís de maternitat. I s'inclou un nou dret a la incapacitat laboral en les dones que hagen avortat.  Aquesta nit hi ha hagut novetats en el cas de la dona embarassada morta d'un tir a la Vall d'Uixó. La Guàrdia Civil ha detingut la parella de la jove i tres persones més. La parella està detinguda per cooperació i una altra persona per homicidi involuntari. Els altres dos, per encobriment. No es descarten més detencions. Els investigadors tracten d’aclarir si la dona va rebre el tret accidentalment quan volia impedir que l’home usara l’arma. La investigació està sota secret de sumari.  La problemàtica del soroll al carrer genera descontentament i malestar entre el veïnat i els comerciants. És el cas de València, on l'ordenança municipal limita la distància de l'obertura de locals amb música i de bars i restaurants. Mentrestant a Castelló de la Plana l'Ajuntament no donarà permís per a instal·lar noves terrasses fins que la Fiscalia resolga si s'ha reduït el soroll des de la implantació de la ZAS.  L'encariment de la cistella de la compra també afecta els bancs d'aliments. La llet i l'oli són dos dels productes que comencen a escassejar. A la data de caducitat cal afegir la pujada del preu d'aquests dos productes bàsics a les cases. A algunes associacions ja no els arriben i altres tenen només dos mesos per a resistir. D'altra banda, a Alacant 25 entitats social s'han unit per denunciar els entrebancs burocràtics que els posen en la Regidoria d'Afers Socials de l'Ajuntament. Allí, al barri de Requena 240 famílies podrien quedar sense aquesta ajuda si no els renoven el certificat necessari per a arreplegar aquestes cistelles.

En 'Les notícies de la nit' hem informat del repunt de l'IPC de gener a la Comunitat Valenciana al 5,7%, dues dècimes més que el desembre. La inflació al conjunt d'Espanya ha sigut del 5,9%. Som el quart territori amb el percentatge més baix. Però l'increment general té com a causa l'encariment dels carburants després d'haver-se retirat la bonificació de 20 cèntims. Junt amb els carburants, el vestit i el calcer i les comunicacions són els grups que més han contribuït a incrementar els preus. La vicepresidenta primera i minista d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha assegurat hui en el Congrés que la baixada i supressió de l'IVA en aliments bàsics funciona. I és cert que es constata que hi ha un cert respir, perquè aquests productes moderen l'encariment una dècima des de desembre. La fruita és la que més baixa, un 4,9%. La llet, un 2,10%. L'oli i els greixos, un 1,90%. Els ous, un 1,10%. I les creïlles i preparats, un 1%. Les hortalisses i llegums frescos només han baixat un 0,3%. La resta d'aliments pugen. El que més, l'arròs: de desembre a gener s'ha incrementat un 3,7%. Les causes sóm la previsió d'una mala collita, els alts costos i l'alça de preus en el mercat mundial. No obstant, ara el preu és un 15,9% més alt que fa just un any. Són 4 dècimes per damunt de la mitjana espanyola. I això vol dir que la ciutadania, majoritàriament, continua notant l'impacte de la inflació de manera directa. La inflació subjacent, que no té en compte els preus de l'energia ni dels aliments no elaborats, continua desbocada. Ha escalat 5 dècimes fins al 7,5%, la xifra més elevada en 37 anys.  15.000 vistes suspeses a la província de València i més de 150.000 en tot Espanya. Són les conseqüències de la vaga de lletrats judicials que ja dura 23 dies. I no només afecta els juís. Al conjunt de l'Estat hi ha més de 500 milions d'euros parats, sense repartir, entre indemnitzacions per acomiadament, pensions i multes. A la província de València les associacions de lletrats i secretaris judicials calculen uns 50 milions paralitzats.  Gràcies a l'anàlisi d'ADN, el Servei de Seqüenciació de la fundació pública Fisabio ha aconseguit establir el parentiu entre dues parelles de germans amb sospites de ser nadons robats. En col·laboració amb la Conselleria de Transparència, Fisabio ha creat un banc d'ADN que permetrà identificar més casos com aquest. Les associacions animen a inscriure's tota aquella persona que en tinga sospites. Cada any es diagnostiquen 150 casos de càncer infantil a la Comunitat Valenciana. La supervivència actualment és del 85%. En els últims 25 anys ha pujat un 18%. La investigació és clau perquè aquest percentatge augmente any rere any. La supervivència del càncer infantil ha augmentat un 18 per cent els últims 25 anys. Però, encara que la ferida es cure, deixa una cicatriu en la vida de tota la família. En el Dia Internacional del Càncer Infantil, les veus expertes demanen més investigació i tecnologia.  Any 1963 un jove Raimon publicà el primer disc. Entre les composicions hi havia 'Al vent', una cançó en valencià composta tres anys abans i que es convertiria en un himne a la llibertat. Hui una exposició amb obres procedents de la col·lecció d’art del mateix Raimon i d'Annalisa, la seua dona, celebra els 60 anys d'aquest clàssic. Fins al 20 de març es podrà visitar al Museu de Belles Arts de Xàtiva.

En 'Les notícies de la nit' hem informat que el 2035 estarà prohibida la fabricació de turismes i furgonetes de gasoil i gasolina, inclosos els vehicles híbrids. El Parlament Europeu ha aprovat aquesta mesura que genera escepticisme entre fabricants i usuaris per la falta d'infraestructures que facen viable el cotxe elèctric. Ara només cal que li donen el vistiplau definitiu els 27 països de la Unió. A la Comunitat Valenciana l'any passat es van vendre 2.300 unitats d'elèctric pures. Al gener en portem quasi 700, un 65% més. Però el vehicle més venut encara és el de gasolina. Hui en dia, majoritàriament el parc automobilístic a Espanya és de gasoil, amb una edat mitjana que frega els 14 anys.  A la Vall d'Uixó la Guàrdia Civil espera identificar en les pròximes hores l'autor o autors de l'assassinat d'una dona embarassada. De moment, però, no hi ha cap detingut. També investiga el mòbil que hi ha al darrere, encara que s'ha descartat que siga un cas de violència de gènere i treballen amb dues hipòtesis: una revenja o una baralla entre famílies. Durant la baralla hi va haver dos tirs, un dels quals va pegar-li a la dona de 28 anys, embarassada de 37 setmanes. Traslladada a l'Hospital Clínic de València li van fer una cesària per salvar el fill. Ella ha mort hores després. S’han intensificat els controls en un barri que el veïnat qualifica de conflictiu. L’Ajuntament fa una crida a la tranquil·litat perquè asseguren que és un succés aïllat i no esperen represàlies. Al barri de Benimaclet de València creix la indignació entre els moviments socials després de descobrir que han tingut un policia nacional infiltrat durant dos anys i demanen responsabilitats perquè consideren que s'han violat drets fonamentals. La Delegació del Govern defensa la legalitat en l'actuació de l'agent. El cas ha provocat divisió en el Botànic. Compromís i Unides Podem demanen explicacions, mentre que el PSPV i el PP defensen el treball del policia infiltrat. El moviment veïnal de València es manifestarà dijous de vesprada davant de la delegació del govern espanyol en senyal de rebuig a aquesta infiltració policial.  La Comunitat Valenciana lidera les cooperatives d'autoconsum elèctric a Espanya. Amb 85 comunitats energètiques, contra les 73 a la resta de l'Estat, el nostre territori continua convencent cada dia més ciutadans i ciutadanes, com és el cas de la Todolella, als Ports, on 50 veïns i veïnes han decidit autoabastir-se amb les plaques solars, però poden afegir-se'n més. Per contra a Monòver, al Vinalopó Mitjà, el veïnat, col·lectius ecologistes, la Conselleria i l'Ajuntament s'han mostrat en contra de la declaració d'impacte ambiental que ha fet el Ministeri de Transició ecològica i que permet instal·lar una macroplanta fotovoltaica que generarà 230 gigawatts anuals.  La Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO Birdlife, ha analitzat les principals causes de mortaldat d'aus a Espanya, on cada any moren 60 milions d'exemplars. L'informe publicat hui conclou que les principals causes de mort de les aus són: xoc contra el cablatge elèctric, captura il·legal, electrocució, atropellament i enverinament. La Comunitat Valenciana no ix ben parada en l'informe. Ací principalment les aus moren per xocar contra els cables de la llum, intoxicades, per tret d'escopeta o per captura il·legal amb mètodes de cacera furtius. Llums i ombres. És el balanç que el valencià Carlos San Juan, l'impulsor de la campanya "Soc major, no idiota", ha fet en 'Les notícies de la nit' un any després de presentar la iniciativa. El febrer de l'any passat va lliurar més de 600.000 signatures davant del Ministeri d'Economia i del Banc d'Espanya per a demanar un tracte més humà a les sucursals bancàries per a les persones majors, que se senten excloses per la digitalització amb què actualment treballen. Aquest metge jubilat hi veu avanços, diu que s'ha guanyat en visibilitat del problemes de la gent gran. Amb tot, assenyala que encara falta fer moltes coses. Entre altres, denuncia el tancament de caixers i oficines, les dificultats en les aplicacions i el cobrament de comissions per atendre a la finestreta.

En 'Les notícies de la nit' hem fet balanç de la campanya 'Soc major, no idiota' impulsada ara fa un any pel metge jubilat Carlos San Juan. I l'hem fet de la mà del seu protagonista, qui el 8 de febrer del 2022 presentava al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya 600.000 firmes per a demanar un tracte més humà en les sucursals bancàries per a les persones majors, que se senten excloses per la digitalització. Una campanya que, per tant, sol·licitava que els bancs atenguen les persones grans sense entrebancs tecnològics i amb més paciència i humanitat. La iniciativa també reclamava que els bancs mantinguen oficines obertes on t'atenga una persona, que no tot siga per Internet.  Un any després, Carlos San Juan hi veu llums i ombres. D'una banda diu que s'ha guanyat en visibilitat del problemes de la gent gran i que les entitats bancàries han ampliat horaris. De l'altra, assenyala que encara queden moltes coses a fer. Entre altres coses, denuncia el tancament de caixers i oficines, les dificultats en les aplicacions i el cobrament de comissions per atendre a la finestreta.

En 'Les notícies de la nit' hem homenatjat la ràdio. Un mitjà que, més d’un segle després de la primera emissió, continua sonant a tota hora i cada vegada més lluny. Un mitjà viu en evolució constant, que ha incorporat nous formats i que afronta reptes de manera permanent, on la veu continua sent el centre. La ràdio, àgil i pròxima, permet engrandir esdeveniments que podrien passar desapercebuts. Un mitjà que posa en relleu aspectes que podrien semblar xicotets, però que, en donar-los veu, creixen, com la iniciativa de l'IES Matemàtic Vicent Caselles Costa, de Gata de Gorgos, que va camí de posar en marxa una ràdio educativa. Hem parlat amb Ester Carpi, professora de música i una de les impulsores de l'emissora, i amb Salvador Bertomeu, mestre de pedagogia terapèutica i expert en ràdios escolars, per les quals ha rebut diversos reconeixements en forma de premis.  Unides Podem, Compromís, ERC, la CUP, Junts per Catalunya, el BNG, Més País i EH Bildu han demanat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè done explicacions pel cas del policia infiltrat, durant dos anys, en els moviments socials i antifeixistes del barri de Benimaclet, a València, i també pel cas de Barcelona. Aquestes infiltracions les ha destapades una investigació del mitjà 'La Directa'. Al barri de Benimaclet l'agent feia servir una identitat falsa i tingué un paper rellevant i de lideratge dins dels col·lectius en què va militar. Els sindicats policials recorden que la figura de l'agent encobert és legal, amb autorització de la Fiscalia o del jutjat. I, de fet, la setmana passada, al Senat, Fernando Grande-Marlaska ja defengué la tasca d'aquests agents, després que 'La Directa' també destapà que un d'ells va estar infiltrat en el moviment independentista català. Però, segons juristes consultats, la seua tasca pot considerar-se il·legal. Demà a les 9 del matí els col·lectius veïnals afectats han convocat una roda de premsa per a valorar aquesta informació.  Canvien els lideratges a Compromís després del convuls procés de primàries, que ha estat a punt de desencadenar una crisi en el govern del Botànic. Els resultats fan ascendir gent jove en la llista, i deixen pràcticament fora històrics com Enric Morera. En el partit ja es plantegen repensar el procés. La família d'Emma, que va morir dilluns passat d'una peritonitis, prepara una querella després de rebre els informes referents a les visites a urgències. Així ho ha anunciat aquesta vesprada el representant penal de la família de la xiqueta de Xèrica. Precisament els pares i l'advocat s'han reunit hui amb el conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, que també ha assenyalat que la Conselleria ha obert una investigació.  Alentir el trànsit i donar més espai als vianants és l'objectiu que s'ha marcat l'Ajuntament d'Alacant, després de remodelar la façana litoral de la ciutat. Està previst que les obres duren huit mesos i ja ocasionen problemes de trànsit a l'avinguda dels Màrtirs de la Llibertat. L'Esplanada i el port augmenten de tres a cinc els passos de vianants, a qui es dona preferència i es recomana utilitzar el transport públic.  Hui també és el Dia Internacional de l'Epilèpsia, una malaltia que afecta 65 milions de persones en tot el món. A la Comunitat Valenciana es diagnostiquen 2.500 casos cada any. Associacions de pacients i familiars reclamen més informació per a trencar estigmes socials. El fill de Lucía té tres anys i han tingut problemes per a trobar un centre educatiu.

En 'Les notícies de la nit' hem recordat el Dia Mundial de la Ràdio. Un mitjà en evolució constant, que ha incorporat nous formats i que afronta reptes de manera permanent. Es renova i s'acosta cada dia més als oients, i això perquè continua existint per a ells i gràcies a ells, que estan a l'altre costat de les ones. Però també s'ha de promocionar i donar a conéixer, i és el que fan a l'IES Matemàtic Vicent Caselles Costa, de Gata, a la Marina Alta. Estan posant en marxa una ràdio on a través de "La caixa de la memòria" s'acosten als seus avis i àvies i coneixen part de la història del seu poble. Informatiu i entreteniment, on l'alumnat busca i elabora les notícies. En paraules dels dos promotors d'aquesta ràdio, Ester Carpi, professora de música, i Salvador Bertomeu, de pedagogia terapèutica, compleix l'objectiu educatiu al cent per cent, facilita treballar totes les competències que marca la llei educativa, perquè entenen que és una ferramenta molt potent.

En 'Les notícies de la nit' de hui els hem parlat de la reunió informativa que hui ha tingut el veïnat de les comarques de la Plana Alta i el Baix Maestrat per a analitzar la situació després d'aprovar el govern espanyol el macroprojecte solar Magda, que afecta 12 municipis i que té un impacte sobre 500 hectàrees productives. Són vora 260.000 els panells solars que s'hi volen instal·lar. El veïnat ha convocat una concentració a les Coves de Vinromà el 26 de febrer i el 25 de març a Cinctorres. No descarten traslladar les protestes a Madrid davant del Ministeri per a la Transició Ecològica.  També ens hem fet ressò de la investigació oberta per la Conselleria de Sanitat després de morir una xiqueta de 12 anys de Xèrica (Alt Palància) per una peritonitis. El pare i la mare denuncien que la van portar a urgències en tres ocasions, dues vegades al Centre de Salut de Viver i una, a l'Hospital de Sagunt. No entenen per què no li van diagnosticar la malaltia. La xiqueta va morir una setmana després. El poble de Xèrica continua consternat.  El Consell aprovarà en el ple de la setmana que ve el recurs contra la retallada del Tajo-Segura. La consellera d'Agricultura, Isaura Navarro, ha firmat la petició per a iniciar un recurs en què ja treballen els lletrats de la Generalitat. Una vegada aprovat, hui s'ha publicat el Pla Hidrològic en el 'Butlletí Oficial de l'Estat'. La síndica del Partit Popular, María José Catalá, ha assegurat que també en la Diputació d'Alacant presentaran un recurs. Últimes hores de votació en les primàries de Compromís. A la mitjanit es tanca la votació telemàtica i la votació presencial acabarà demà a les 8 de la vesprada. Hi ha més de 43.000 persones inscrites i el principal focus està en l'elecció del cap de llista per Alacant, amb la incògnita de saber si serà la vicepresidenta Aitana Mas o el portaveu de la coalició a la Diputació d'Alacant, Gerard Fullana.  Mor el director de cine Carlos Saura als 91 anys, autor de pel·lícules com 'La caza', 'Cría Cuervos' i '¡Ay, Carmela!' Ha mort just la vespra del dia en què havia de rebre a Sevilla el Premi Goya d'Honor. Saura va ser el cineasta del temps i la memòria: la història d'Espanya es pot contar a través de les seues pel·lícules. I la seua passió per la música va quedar gravada en la trilogia del flamenc. 50 pel·lícules en 60 anys de treball. L'última, 'Las paredes hablan', és un documental sobre l'evolució de l'art a les parets, que va presentar a penes fa uns dies.

En 'Les Notícies de la Nit' de hui ens hem informat sobre el nou protocol d'alerta a les dones que posarà en marxa demà el Ministeri de l'Interior per a informar les parelles d'agressors reincidents. El Ministeri de l'Interior activa aquest mecanisme davant l'increment de casos de crims registrats en les últimes setmanes. L'avís no serà automàtic, sinó que s'analitzarà cas per cas. Seran les forces de seguretat les que decidiran si cal informar la víctima sobre els antecedents de la seua parella. A la Comunitat Valenciana, 1.400 dones estan incloses en el sistema VioGen com a casos d'especial rellevància. Són les que tenen més probabilitat de ser víctimes de violència greu o letal. A tot l'Estat hi ha registrats 61.000 homes que han agredit dos o més dones.  I en política, picabaralla a les Corts entre el president Ximo Puig i la síndica popular, María José Catalá. Mentre que el cap del Consell ha fet bandera de la seua gestió, la síndica popular li ha retret el cas Assut i l'accident de tren de Caudiel. En la sessió de control, els socis del govern, Compromís i Unides Podem, també han atacat els socialistes, amb retrets com ara el menysteniment al Dret Civil valencià per part de PP i PSOE a Madrid. Ciutadans i Vox han centrat hui els atacs en l'educació i les polítiques de promoció del valencià. I a Xixona es trenca el pacte de govern entre socialistes i Ciutadans. És el segon pacte de govern municipal que es trenca a l'Alacantí entre el PSPV i Ciutadans. Dels tres regidors que té la formació taronja, dos han anunciat que deixen els càrrecs. Tant els regidors dimissionaris com l'alcaldia han oferit versions contraposades. L'alcaldessa, Isabel López, s'ha mostrat sorpresa per aquesta decisió. El veïnat s'organitza contra el macroprojecte fotovoltaic, Magda, a la Plana Alta i el Baix Maestrat. Demà mateix es reunixen els veïns i veïnes de les localitats més afectades: les Coves de Vinromà, Cabanes i Benlloc. L'objectiu és paralitzar el macroprojecte aprovat pel govern espanyol per a la instal·lació de 260.000 plaques fotovoltaiques. Els veïnat vol lluitar fins al final. Treball contrarellotge a Turquia i Síria per a trobar els últims supervivents dels terratrémols. Amb més de 20.000 persones mortes i vora 70.000 de ferides, els equips de rescat ja confien a trobar pocs supervivents 72 hores després dels sismes. Els equips de voluntaris desplaçats des de València confien ara en els gossos per a localitzar alguna víctima encara amb vida.

En 'Les notícies de la nit' hem aprofundit en l'enquesta del CIS de violència sexual contra les dones. El 20 per cent de la ciutadania considera que forçar sexualment la parella és inacceptable, però no és delicte. A més, la meitat dels enquestats opina que no s’haurien de castigar els comentaris i suggeriments sexuals no desitjats, i un de cada tres tampoc veu punible besar una dona contra la seua voluntat.  Cal afegir que el 80,6% sí que considera que enviar correus electrònics o missatges de text amb contingut sexual no desitjat sí que hauria de estar castigat per llei, mentre que el 90,6% opina que, per compartir fotografies o vídeos de caràcter sexual a través de les xarxes socials sense el consentiment de les persones que apareixen en les imatges, també deuria caure la llei damunt. Augmenta encara més, fins al 97%, el percentatge dels que estan a favor de castigar els instigadors perquè una persona envie fotos o vídeos seues nueta o de caràcter sexual. La divisió social sobre la prostitució és total: entre els que la consideren acceptable, el 28%; els que la consideren inacceptable però legal, el 32,2%, i els que la castigarien penalment, el 32%. En 'Les notícies de la nit' hem parlat amb el sociòleg especialitzat en l'elaboració de plans i accions d'igualtat i contra la violència de gènere, Joan Gonçales, que es mostra preocupat per les resistències a la igualtat de gènere i al reconeixement de la violència sexual entre la joventut, a causa dels impactes mediàtics de grups polítics, que fan una guerra cultural en contra de la igualtat. També ha remarcat la influència de les xarxes socials i els seus continguts entre els més joves.

En 'Les notícies de la nit' de hui ens hem acostat al polèmic macroprojecte solar Magda, que afecta dotze municipis de la Plana Alta. Hi ha rebuig i sorpresa entre el veïnat i les institucions valencianes per l'aprovació de la declaració d'impacte ambiental d'aquest projecte que, segons l'associació Nostra Terra, que agrupa la societat civil afectada, no contribueix a millorar el canvi climàtic perquè preveu arrancar més de 60.000 arbres. Denuncien que els vora 260.000 panells els posaran en una zona de moltes explotacions agrícoles i ramaderes en marxa. A les Corts i a la Diputació de Castelló tots els grups polítics han verbalitzat el posicionament en contra d'aquest macroprojecte. També hem anat en directe a Coratxà, al Baix Maestrat, on el temporal de neu ens ha deixat imatges blanques i on els bombers han treballat per a facilitar la circulació. Ara la pluja desfà la neu, però el temor són les plaques de gel. El temporal Isaack ha emblanquinat el nord de Castelló i ha deixat algunes platges desfetes a causa del fort onatge.  De l'exterior, continua la preocupació pels terratrémols de Turquia i Síria. Més d'11.500 morts és el balanç provisional del sisme. Els equips de salvament han rescatat vora 8.500 persones. El 20 per cent de la ciutadania considera que forçar sexualment la parella és inacceptable, però no és delicte. És un dels titulars de l’enquesta sobre violència sexual a les dones que hui ha publicat el CIS. La meitat dels enquestats opina que no s’haurien de castigar els comentaris i suggeriments sexuals no desitjats, i un de cada tres tampoc veu punible besar una dona contra la seua voluntat.