Conversa amb Pol Molas i Eduard Farré on recapitulem els punts més destacats del conflicte ucraïnes per tal d’extreure’n lliçons respecte el present i el futur de la guerra. Hi discutim el canvi de paradigma que ha suposat la introduccio dels drons, els paral·lelismes amb la Primera Guerra Mundial o la importància de l’ofensiva de l’estiu de 2023, entre d’altres. Analitzarem què suposa el retorn de la guerra convencional industrial, amb el rearmament europeu de fons, i també comentarem quina mena d’aliances militars es forjaran en els propers temps.

Conversa amb Fàtima Llambrich arran del seu llibre, Brots de Narcosocietat (Columna, 2023), que dibuixa els efectes i les causes del contraban de haixix i del conreu de marihuana que tenen lloc al nostre país. A través de testimonis, de la investigació i de la crònica, el llibre retrata una societat on el tràfic i la producció de droga estan ben assentats i on es comença a entreveure la infiltració de les organitzacions criminals en l’economia formal. A l’entrevista, Llambrich ens explica què hi ha de nou i què ve de més lluny en les rutes, l’estructura i el personal que es dedica a aquest negoci a Catalunya i també al sud de la península

Conversa amb el politòleg i analista Miquel Vila, autor del llibre La fi de l’alternativa xinesa, un assaig històric i polític que sintetiza l’assumpció de la modernitat al gegant asiàtic fins avui. Recorrem el trànsit de la Revolució Conservadora de Chang Kai-shek a la Revolució Cultural de Mao Zedong, passant per les evolucions econòmiques i culturals de l’últim segle. Tot això, agafant com a marc la tesi de Vila de les potències esgotades, segons la qual el país liderat per Xi Jingping i els Estats Units es troben al final del camí amb els mateixos problemes i el futur serà per l’últim que resti dempeus

Quart i darrer capítol de la sèrie sobre la vida i el pensament de Francesc Pujols. En conversa amb Alba Padrós i Max Pérez, abordem les derivades del sistema de Pujols, que volia unir amb la seva Religió Catalana els ateus i els catòlics sota el paraigua de les seves idees. Hi veurem el mecanisme en què, a parer del filòsof barceloní, es basa el teatre de l’univers i ens endinsarem en el seu ritual, l’Hiparxiologi, que només s’ha representat sencer una vegada a la història, l’any 1986, amb un circuit de televisió perquè Salvador Dalí el pogués seguir del llit estant.

Conversa amb el politòleg i especialista en l’àmbit post-soviètic, Abel Riu, al voltant de l’entrevista entre el periodista estatunidenc Tucker Carlson i el president rus Vladimir Putin. Com a document històric en què un líder justifica la seva agressió militar, l’entrevista té un valor gairebé inèdit. La seva repercussió a les xarxes, esperonada per l’algoritme d’Elon Musk, també indica la fascinació que exerceix Putin sobre alguns occidentals que enyoren l’autoritat i l’estabilitat que projecta el president rus sobre el seu país. Mentrestant, quan fa dos anys de l’inici de la guerra, Rússia s’ha apoderat d’un vint per cent del territori sobirà d’Ucraïna i les cambres de representació americanes bloquegen l’ajuda que reclama Volodymir Zelensky

Conversa amb Pol Molas, president de la Societat d’Estudis Militars, arran de la publicació del seu llibre: «Nou Estol. Restablint el poder naval català». Emmirallant-se en models com el de Dinamarca o el de Singapur, Molas explica com és possible, gràcies a la projecció marítima, ocupar una posició geopolítica superior a la que ens pertocaria. Per la seva precisió i pel seu nivell de detall, que arriba a quantificar el cost de les forces navals en els primers anys de la seva formació, Molas ha escrit un llibre gairebé únic en les lletres catalanes. La biblioteca de la defensa catalana suma així un exemplar al seu reduït catàleg.

Tercer capítol dedicat a la figura i a l'obra de Francesc Pujols, en conversa amb els filòsofs i escriptors Alba Padrós i Max Pérez. En aquesta sessió finalitzem el perfil biogràfic de Pujols amb la seva tornada a Martorell des de l'exili de Montpellier, el seu breu pas per la presó i la seva reclusió a la Torre de les Hores de Martorell per destinar a la seva obra els darrers anys de vida. Hi tractem la seva relació amb Salvador Dalí i, a través d'aquesta relació, encetem la discussió sobre la filosofia de Pujols, que continuarà en un proper capítol.

Conversa amb l’historiador Francesc-Xavier Hernàndez Cardona arran del seu llibre Catalunya. Batalles que van fer història. De la mà del professor Hernàndez Cardona, ens endinsem en cinc batalles que han tingut lloc, des de l’imperi romà fins a la guerra de 1936, al territori que avui coneixem com a Catalunya. El desenllaç de cadascuna d’elles és el fil que trena la història, una història militar que a casa nostra té en Hernàndez Cardona un dels seus millors exponents. Hi veurem que, com diu el nostre convidat, les batalles no s’acaben mai de lluitar.

Conversa amb Berta López, experta en els Balcans, sobre el desenvolupament del conflicte a Kosovo ençà del novembre de 2022. Encara que hagi passat força desapercebut, al llarg de l’any la violència entre Sèrbia i Kosovo ha anat escalant fins al punt de produir-se un atac mortal a finals de setembre. Analitzem la influència de la Unió Europea, Rússia, Hongria i els Estats Units a la regió, el perfil dels líders Aleksandar Vucic i Albin Kurti i els problemes domèstics que afronten els dos països.

Segona part de la conversa amb Alba Padrós i Max Pérez sobre la vida i l’obra de Francesc Pujols. En aquest capítol, abordem el periple pujolsià de 1931 a 1939. Veurem com Pujols s’enamora d’Esther Antich i Sariol enmig de la guerra, de la qual dirà després que és el seu model d’amor ideal. Per desgràcia, les circumstàncies de l’exili els separa i retrobem Pujols a Montpellier on topa amb personatges de la talla d’Alexandre Deulofeu, Artur Bladé o Alexandre Cirici i Pellicer. Continuarà.