Segona part de la conversa amb Alba Padrós i Max Pérez sobre la vida i l’obra de Francesc Pujols. En aquest capítol, abordem el periple pujolsià de 1931 a 1939. Veurem com Pujols s’enamora d’Esther Antich i Sariol enmig de la guerra, de la qual dirà després que és el seu model d’amor ideal. Per desgràcia, les circumstàncies de l’exili els separa i retrobem Pujols a Montpellier on topa amb personatges de la talla d’Alexandre Deulofeu, Artur Bladé o Alexandre Cirici i Pellicer. Continuarà.

Conversa amb el periodista i escriptor Martí Perarnau al voltant de la confrontació d’idees en el món del futbol, tal i com l’explica al seu llibre «La evolución táctica del fútbol (1863-1945)». Perarnau observa que cada poble juga a la seva manera, igual que cada exèrcit té una manera particular de fer la guerra; a partir d’aquí veiem com la polinització, la influència i el moviment d’entrenadors i jugadors arreu del món conformen una evolució, de vegades ofensiva, de vegades defensiva, que l’autor descriu a partir d’una figura misteriosa i desconeguda com és el fals nou.

Primer capítol de la sèrie que dediquem a Francesc Pujols, la seva vida i la seva obra. En una conversa amb Alba Padrós i Max Pèrez, entesos en la matèria i grans divulgadors, ens endinsem en l’home i en les seves circumstàncies. En aquest primer capítol, toquem la llar d’on sorgeix i la seva formació com a poeta al costat de Joan Maragall. A partir d’aquí, deixant a banda la voluntat poètica, es comença a presentar en societat com un polemista, un crític d’art que ja té una idea pròpia sobre el món. És a dir, la seva concepció filosòfica es comença a fer lloc dins del món cultural català. Actuant com a pont entre el modernisme i el noucentisme, Pujols esdevindria un pol de catalanitat indefugible. En el proper capítol seguirem els seus passos a l’exili i començarem a entendre el seu pensament.

Conversa amb l’escriptor Àlvar Valls al voltant del seu llibre de memòries, «Al cap dels anys» (Edicions de 1979). Centrat en la seva trajectòria com a militant del Front Nacional i després de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), el llibre il·lumina alguns aspectes força desconeguts de la nostra història. Hi apareixen figures com la de Josep Martínez Vendrell o el Doctor Joan Colomines i s’hi relata el primer cop que va sonar en públic l’himne nacional a Barcelona després de 1939. EPOCA, una mena d’exèrcit a l’ombra, és un d’aquells aspectes que ajuden a comprendre, ni que sigui des dels marges, una època concreta.

Conversa amb Jofre Rocabert, arran del seu article al Catalonia Global Institute sobre la cooperació catalana. De la seva mà, ens endinsarem a un sector econòmic nascut en el context de la Guerra Freda i que, a Catalunya, té unes característiques molt particulars. Parlarem del lobby català i també del present i del futur de les ajudes al desenvolupament, enteses com una branca de les Relacions Internacionals. També entendrem el perquè de la visita del president Pere Aragonès a Llatinoamèrica i la influència creixent dels actors no-occidentals a diferents regions del planeta.

Un any després, a La Milícia dediquem un tercer capítol a la guerra d’Ucraïna amb Pol Molas, president de la SEM, i Eduard Farré, expert en història militar i estudis estratègics. Analitzem com ha anat la campanya fins ara i els pregunto què hauria de passar perquè ens situem en un hipotètica negociació entre els dos contendents. La dependència ucraïnesa d’Occident i les dificultats logístiques de Rússia, entre d’altres qüestions, ocupen un episodi amb la mirada posada al llarg termini. [Publicat a josepasensio.substack.com el 6/3/23]

Conversa amb l’investigador Marçal Sanmartí, especialitzat en afers de política relacionats amb la conquesta de l’espai. Hi abordem els diferents escenaris que es plantegen en aquest camp a mig i llarg termini i parlem de les oportunitats que proporciona la cursa espacial, també per a Catalunya. L’aeroport de Lleida-Alguaire, per exemple, podria esdevenir un pol de desenvolupament industrial i una bona manera d’associar Lleida amb la innovació. A la vegada, subratllem la importància de la cultura i de la ciència-ficció a l’hora de dibuixar imaginaris que acaben fent-se realitat.

Conversa amb Pol Molas al voltant del tema de la insurgència aprofitant una sèrie de l’univers Star Wars, «Andor». Les fases de la rebel·lió, els personatges que la composen, la dialèctica amb la contrainsurgència, representada en aquest cas per un Imperi eficaç i realista, els sacrifics i la responsabilitat que comporta tota insurgència; tot plegat ens serveix per parlar d’un futur molt llunyà i per un altre de més proper, en el temps i en l’espai. [Aquest capítol desvetlla detalls de la trama de la sèrie]

Conversa amb Jordi Dausà arran de la seva novel·la, «De sobte pensa en mi», i concretament del paisatge on la situa: les urbanitzacions. Territori inexplorat en la narrativa catalana, Dausà ens parla d’un lloc que coneix molt bé perquè l’ha viscut des de petit i per tant hi veu la bellesa i brutalitat pròpies sense fer-ne demagògia ni tampoc ridiculitzar-lo. Les urbanitzacions, o les urbes, són aquell paisatge on hi van a parar els despistats, els pobres o els fugitius, diu Dausà. Un paisatge que a la seva novel·la pren cos i parla per sí mateix.

Tot i que culturalment ens hi sentim llunyans, les conseqüències d’una crisi a la Xina serien tan greus que, de seguida que s’han començat a sentir unes petites vibracions en forma de protestes contra les polítiques de la covid-zero, amb en Miquel Vila ens hem posat a auscultar un cop més el gegant asiàtic. En aquest capítol analitzem els orígens de les protestes, la gestió de la pandèmia del govern xinès i donem algunes claus per saber cap a on poden evolucionar les manifestacions.