El foc s’ha utilitzat ancestralment en l’agricultura per eliminar residus de collites anteriors, controlar plagues i netejar marges per convertir terrenys forestals en terres de cultiu i pastures. El resultat, les cendres, també són molt valorades pel seu poder renovador; són un potent fertilitzant. El foc, i la seva imatge, el sol, i la seva vinculació amb els cicles de l’agricultura entorn del solstici d’estiu.Des de temps remots al Pirineu se celebren les falles, haros i brandons, manifestacions populars entorn del foc que es feien entorn del solstici d’estiu a l’inici de la collita del cereal. Amb la baixada del foc es pretenia augurar unes bones collites i espantar els mals esperits a través de rituals. Fa 16 anys que a Andorra, juntament amb territoris del Pirineu, celebrem aquesta festa com a Patrimoni de la Humanitat. A la Gàbia del Mico rebem una representació d’aquesta festa que a Andorra està vinculada amb l’arribada de la flama del Canigó, que ha arribat a la una del migdia a Ordino i aquesta tarda es repartirà a totes les parròquies a la plaça del Consell General. Els nostres convidats son: Jordi Rusillo, colonista d'AINA;Teresa Cabanes del Centre de la Cultura Catalana; Albert Roig, fallaire Ordino i Edu Vergara, que serà el nou Fallaire Major de les Valls.

Andorra la Vella inaugura El Jambo, aquest dijous i s'allargarà fins dissabte, tres dies de música al carrer en què els esbarts ballaran a ritme de hits catalans. Descobrirem els nous treballs de Komanem, Quim Salvat i Four Flags; i les produccions de talents emergents com Eugènia Correia, Marta’s, Electrix, Isolda i Ese. El Jambo crea tendència. Va ser en el camí de la Ludwig Band i ara s’espera el torn d’Ypnosi. En una edicó en què s’estrena la pèrgola de la plaça del Poble també ens visiten Maruja Limón, Joao del Monte , Compota de Manana i Sobrezero. Bé, ja podem trucar els amics que sempre fan d’un concert, una experiència, ronyonera per poder ballar i alguna cosa refrescant a les mans per no deshidratar-se. A La gàbia del mico rebem a Riccardo Sandrini i Jordi Díaz de Four flags; Òscar Llauradó i Josu Adánez de Soulded out i contactarem amb Joao del Monte i Eric Castillo de Compota de Manana.

Cultura per a ments inquietes

Si avui dia al país hi ha unes 89.500 persones, i uns 30.000 són andorrans amb dret a vot. Així que un terç de la població decideix per la resta. Però temps era temps que la situació encara era més extrema. El vot masculí universal no va arribar fins al 1933. Trenta-set anys després, als setanta, va arribar la possibilitat de vot per les dones i el 1985 es baixa l’edat de vot dels 21 als 18 per captar joves votants. I abans? Abans va haver-hi «La cosa». La cosa que va aconseguir que com a mínim poguessin votar els caps de casa, perquè fins aleshores només quatre poderosos es repartien la donja i els privilegis. Aquella cosa (nom en clau) era La Nova Reforma que va aconseguir trencar amb el poder dels comuns sobre el consell. Fins aquell moment els escollits eren part d’una institució i altra alhora, i a vegades s’afavorien els abusos. Bonaventura Mas diu a Anton Maestre en una carta «convé activar la cosa» i és que Anton Maestre a ser una de les persones clau en aquest procés. La correspondència i documentació de Casa Molines ara reescriu part de la història. En aquest capítol oferim més informació del primer procés sobiranista gràcies a la voluntat d’investigació del Consell General i a la tasca del doctor en història que també coneixem en la faceta d’editor, Oliver Vergés i Albert Villaró , coordinador del departament d'història de l'ARI

A les xarxes tens de tres a cinc segons per enganxar un usuari a un contingut. És molt menys temps del que necessiten dues persones per sentir-se atretes, vuit segons. El consum de contingut a les xarxes és un gran pilar que ha modificat, fins i tot, la manera de consumir cinema, fins a quin punt? Avui en parlem a La gàbia del mico amb el codirector artístic d'Ull Nu Marc Camardons i la creadora de contingut Emma Soler, que acaba de guanyar el premi Crit creadora emergent.

No calen moltes paraules per dir el que un pensa, tampoc per expressar el que un sent. I de vegades, no en cal ni una. El silenci pot ser més dens que qualsevol altra manera d’expressar-se.Els nostres convidats d’avui han trobat un projecte entre estrofes, un batec en cada vers i un refugi en cada pausa que han convertit en partitura.I entre línies i tornades les han convertit en cançons, que portaran de gira. Aquest dijous estan d’estrena i en aquest programa rebem a Roser Puigbò i David Sanz, els protagonistes de Veu Silent

A finals segle XIX els llumins eren la forma més còmoda i fàcil de fer foc. Es fabricaven en petits tallers. Era un producte que necessitava tothom i aviat arriben els monopolis. A França el 1872. Un andorrà Jacint Rossell ja es dedica a enviar llumins d’Espanya a França fins a 1892 que el monopoli s’instal·la  al país del sud.  En aquest moment comença l’aventura per poder fabricar llumins a Andorra, una de les primeres empreses altament inflamable. En aquest capítol parlem amb l'historiador Daniel Fité sobre les diverses activitats de Casa Cintet.

Aquesta setmana se celebra el Dia del llibre per celebrar també la riquesa editorial del país i aquells que van escriure les primeres pàgines i en moments en què editar en català era una aventura èpica a terres veïnes. Parlem d’un dels iniciadors del sector editorial al país. El nostre protagonista d’avui és Bartomeu Rebés Duran fundador d’Editorial Andorra i que actualment dona nom la Fundació, que aglutina el llegat de la seva activitat com a enginyer industrial i aficions (música, fotografia i audiovisual), i el fons de Casa Guillemó. El nostre convidat és Lluís Riu.

Un nen apunta, a qui el mira -el fotògraf Francisco Ontañón -, amb una pistola a l’altura de la pelvis. Era 1959. Era habitual veure nens amb pistoles al carrer. Els nens jugaven a indis i vaquers, o lladres i policies. L’autor, parla sobre aquesta fotografia i diu: Tinc un patiment terrible amb aquesta fotografia. Quan penso amb aquest nen sempre em pregunto: que se n’haurà fet d’ell? Veure’l en aquest instant, apuntant amb la pistola, amb aquesta intenció, penso que l’he convertit en un delinqüent. Bé, doncs aquesta fotografia i una cita de Luís Martín Santos van ser decisives per a la portada de 14 d'abril de Toni Caus que busca respostes a l'assassinat d'un jove per la seva condició sexual el 14 d'abril del 2000. Els convidats son: Toni Caus, autor del llibre i Lluís Viu de l'Editorial Andorra.

Avui dimarts 31 de març el dia s’ha llevat amb una notícia trista. Ens ha deixat el menairó d’Aixovall. Ens ha deixat Sergi Mas. Avui no havíem de parlar d’ell, però la veritat és que costa parlar d’Andorra sense trobar la mà del tallador de fusta, el gravador, el guardià de llegendes i documentalista del moble andorrà i l’art popular. Ens ha deixat en una setmana de reflexió espiritual. Potser algú diria que no és casualitat. Avui sabem que l’excursionista que bevia aigua i el mosaic que va fer Mas a Aigües d’Arinsal, s’han salvat de les flames. Enmig de Setmana Santa, l’editorial estava preparada per parlar de la passió de Crist i una de les representacions més peculiars que tenim a Andorra, a la de la sala dels Passos Perduts de Casa de la Vall. Però avui parlarem a parts iguals d’un home que es va sacrificar per la humanitat i un altre que ha creat en silenci i humilitat. Els nostres convidats són Edudald Guillamet, responsable de la restauració de Casa de la Vall i la restauradora Mireia Garcia.