Un amic meu em va convidar a passar una nit en un quart fosc. Era el Petit-suisse del local. Anys després, revisito amb un podcast amb aquesta ment de mamarratxa tot el que sempre he pensat i que no he dit mai sobre aquests llocs. Sorprenent? Pot ser. Agosarat? Gens ni mica. Menys prejudicis i més llibertat, collons!

Estic fins als collons d'haver de romandre dins la comarca: el Barcelonès és una comarca petita i hi ha massa gent. Vaig estar mirant totes les possibilitats d'escapar-me i saltar-me el confinament comarcal, però resulta que si ho intento, em pillen. Segur. Doncs he estat rumiant sobre què i com puc fer més amena aquesta estada dins la comarca catalana que té gairebé el 30% de la població de Catalunya (i si recordeu l'anunci "Catalunya, 7 milions i mig de futurs), ja sabreu de quina xifra parlo. Doncs apa, un altre podcast amb musiquetes, ara que n'he après de posar-les.

Qui ho diria —no fan ni quatre anys que visc aquí —que acabaria sortint a TV3, al programa "Nexes". Quines emocions, quin dia, quina meravella estar enmig d'un plató amb més de 100 persones entre participants, Mònica Terribas i Jordi Basté i l'equip del programa! Va ser una experiència enriquidora, interessant i sobretot nova! El programa girava entorn el tema "mentir". I en Jordi Basté em va preguntar si estava disposat a dir tota la veritat o no... Si en voleu saber la resposta, escolteu el podcast! Doncs vinga, deu minuts entretinguts amb humor i explicacions d'un dimecres que no va ser un dimecres qualsevol. (Per cert, si busques a TV3 a la carta "Nexes-mentir", surto en els primers 10 minuts).

És broma! No demanaria la nacionalitat espanyola per res del món! O potser sí? Who knows? Doncs una ventada d'aire fresc en aquests dies de mitja primavera, hivern que no vol marxar i molta Covid! Uns minuts fenomenals amb mi, sobre el perquè no m'he demanat la nacionalitat espanyola i sobre el perquè vaig deixar de gravar el podcast durant unes setmanes. També, us ho anticipo, una reflexió en clau indepe (ja que està de moda) sobre el que he vist darrerament i què en penso. Si necessiteu un tertulià que no calla ni sota l'aigua, doncs ja sabeu per on contactar amb mi!

Qualsevol persona que tingui un mínim d'interès a aprendre llengües, o bé perquè vol o perquè ho necessita, té facilitat o menys en trobar el seu mètode alternatiu i súpereficaç per a poder aprendre un idioma de la forma més fàcil possible. No sempre és possible, però per què no intentar-ho? Jo vaig aprendre castellà a batxillerat, però no en sabia prou amb els llibres, així que he espavilat buscant alternatives a YouTube. I pel català? Si bé la Bad Gyal em va dir (sí, la vaig conèixer) que ella era pedagògica —amb les seves cançons (i és cert, pel que fa al meu cas)— doncs per mi ho va ser també el presentador del TN vespre, el 324, Blaumut i altres... Podria ser-ho per tu també, què en penses?

Avui dia, tothom pot tenir un podcast. No és difícil, no és car, no és complicat. Un micro, un ordinador i un programari d'edició de música: ja està. Doncs perquè, si tothom té la possibilitat de crear contingut, no se'n creen de bons i valuosos? Per què escolto i miro contingut-brossa per tot arreu? I no només a les xarxes de negacionistes o diaris espanyolistes. Doncs què hauríem de fer?

El Black, la Lulú, Athos, Duque, Nina, Tara, Giulio. Són els gossos que han format part de la meva vida. N'hi ha més? Sí, però no els he posat ni he parlat d'ells perquè necessitaria una setmana sencera per explicar-vos com i per què els estimo tantíssim. Doncs ve't aquí un podcast sobre gossos, sobre com vaig aconseguir tenir-ne un i el perquè me'ls estimo més que no pas les persones. 

Qui ha dit que Nadal se celebra el dia 25? Un podcast amb un nou format: comptarà amb 3 entrevistats que em donaran una visió i una perspectiva diferent sobre la seva concepció de Nadal i la festa que se'n fa. Arriba uns dies tard respecte al dia de la celebració, però per què no podria ser un podcast per l'any vinent?  Gràcies al Sese, en Xavi i la Bollo. 

Si estudies llengües, t'han d'agradar les llengües. És com si vols fer de sommelier i no t'agraden els vins. És una cosa normal o bé estranya trobar-se gent a la facultat que estudia el mateix grau que tu, però no en té ni idea del que està fent, bé per què els pares l'han obligat a estudiar alguna carrera o bé per por a xerrar en públic. Tant si ets dels meus —que no tens por de parlar davant molta gent—, com si ets de l'altre equip —el que no parlaria ni al telèfon a sa mare—, tenim una cosa en comú: pagar les taxes universitàries i aprovar els exàmens. Encara que amb alguna diferència...

Des de fa molts anys hi ha una tradició que es perpetua pertot arreu: si no llegeixes ets estúpid. Això significa que jo, un estudiant que he arribat fins a l'últim any de carrera, sóc estúpid. Tenim tantes maneres de poder-nos informar que, malgrat que els boomers no ho sàpiguen, nosaltres de la generació Z som qui més llegeix en tot al dia, gràcies també a Whatsapp i els smartphone. Doncs abans de dir-nos estúpids perquè no llegim (o potser només jo no llegeixo), atura't un moment i pensa en aquell tiet o amic que comparteix posts del complot del 5G, o del xip que ens implantaran sota la pell amb la vacuna de la Covid-19.