«Per què hi ha alguna cosa en compte de no-res?», es preguntà Leibniz, i després Wittgenstein i Heidegger. Quin paper juga la metàfora en el llenguatge? I quin gust fa el buit d'un Donut? Ho descobrim amb l'escriptora Jean Murdock

Alguns coneixeu el tema d’este Ferits de lletra per la série Treme de David Simon. Uns altres per les músiques vinculades a este singularíssim carnaval. A molts encara els sorprén per què els negres desfilen vestits d’indis pels carrers de Nova Orleans amb motiu del Mardi Gras. És fruit d’un sorprenent mestissatge decantat des de finals del segle XVII.

Com influïx la literatura en la ficció audiovisual en un moment en què es multipliquen les plataformes, els canals i l'oferta? Hem deixat de llegir? Hem deixat de vore cinema? Tranquils, els apocalíptics, de nou, estaven equivocats.

Entrevistem a Toni Ortiz Fuster, treballador del somriure i l’humor crític, de la ironia i el joc de paraules. Les vinyetes d’Ortifus són un clàssic des de finals de 1984. Milers de dibuixos, uns quants llibres, alguna falla. València primer i ara Torrent oferixen una magna exposició de tota la trajectòria d'este músic i columniste gràfic, per a donar a conéixer en perspectiva i de forma polièdrica a qui tan influent ha sigut en la vida valenciana de les últims 4 dècades, amb els seus ninots de nas gran.

Una suggeridora hipòtesi científica situa el punt de partida de tots els éssers vius de la terra en l'espai exterior, a causa del viatge al·leatori dels meteorits. I, d'entre tots els candidats a extraterrestre, el polp és, sens dubte, el candidat més soprenent. Ho descobrim de la mà d'un text de Kristing Suleng per a la revista Lletraferit.

Joan Baptista Humet és Clara. I també Gemma. Humet és Navarrés, el poble valencià on nasqué en 1950, d’on era la família materna i on es refugiava en moments difícils, a nivell personal o creatiu. A Navarrés dedicà tres cançons, allà compongué moltes cançons i és el lloc on decidí ser soterrat, en morir, prematurament, en novembre de 2008, als 58 anys. El Ferits de lletra número 151 ens acosta a la figura d’un músic valencia i universal.

¿Recordeu a John Goodman refilant al Pacífic el cos incinerat del gran Buscemi, que acabarà en les ulleres de sol i la barba del Nota, en El gran Lebowski? A la gent li agrada tirar cendres a la mar. A la gent li agrada la mar, en realitat. Allò que evoca. Si vas a fer-ho és important que sàpies què és sotavent i sobrevent. I unes quantes coses més. El Ferits de lletra número 150 parla dels funerals en la mar.

En Ferits de Lletra recuperem la ficció amb un conte breu de l'escriptor Rafa Cervera, originalment publicat en la secció "entrecuix" de la revista Lletraferit

Quin paper jugaren els intel·lectuals europeus més importants en l'auge del feixisme en el segle XX? Quin paper els reserva la història? I, sobretot, on estan els límits ètics i estratègics del debat i l'estètica en un moment de canvi.

Hui viatgem a l’illa mediterrània d’Eea, on Circe és la sobirana i on Ulisses i els seues hòmens passaran un any sencer entre plaers terrenals fins que els envaïx la nostàlgia per reprendre la tornada a Ítaca. El podcast Ferits de lletra número 149 recrea el Cant X de l’Odissea d’Homer, en versió lliure i valenciana de Felip Bens. Escolteu-lo a cavall entre el dissabte 31 de desembre de 2022 i el diumenge 1 de giner de 2023, any que vos desitgem venturós a totes i a tots.