Segons dades de l'Institut d'Estad�stica de Catalunya l'any 2021 es van registrar a Catalunya m�s de 3.300 parts prematurs. Des dels anys 90, el percentatge de prematuritat a Catalunya es mant� entre el 6 i el 7%. En aquest reportatge, analitzem qu� implica per a tot l'entorn familiar i m�dic un naixement prematur. Un reportatge amb segell "El suplement".

L'any 2020, abans que la pand�mia ens pos�s la vida cap per avall, a "El suplement" est�vem preparant un reportatge per commemorar els 50 anys de la dissoluci� d'un dels grups m�s importants de la hist�ria de la m�sica: els Beatles. Ara, 2 anys i una pand�mia m�s tard del que ten�em previst, a "El suplement" hem pogut agafar un avi� i rec�rrer finalment Liverpool per commemorar els 60 anys del naixement del grup que va canviar el panorama musical. El resultat �s un petit homenatge al quartet angl�s i a Josep Marina Francino, el beatleman�ac catal� per excel�l�ncia, que va morir de covid.

Com han viscut la pand�mia les generacions m�s joves? Quines conseq��ncies els ha comportat? Com encaren el futur? Ara que fa dos anys de la primera gran onada, parlem sobre les expectatives i les frustracions de la generaci� mascareta.

El 25 de mar� de l'any passat es va legalitzar la possibilitat que una persona demani morir davant d'una situaci� de gran patiment. D'aquesta manera, a les cures pal�liatives i a l'eutan�sia passiva s'hi afegia una nova possibilitat per a malalts greus amb afeccions incurables i sotmesos a un patiment constant i extrem: l'acompanyament m�dic per a una mort conscient i digna. En aquest reportatge ens acostem a aquesta realitat.

Moltes vegades, la in�rcia es converteix en motor de l'exist�ncia. No mirem enrere si no �s per sentir una mica de nost�lgia. I sobretot no mirem endavant. Perqu� fer-ho, de vegades, pot ensorrar el m�n sota els nostres peus. Amb el padr� d'habitants a la m�, el 2020 Barcelona va perdre m�s de 15.000 ve�ns. No �s cap an�cdota. �s una conseq��ncia directa de la pand�mia. I no parlem nom�s dels morts provocats pel virus. Parlem, sobretot, de gent que amb els successius confinaments, amb els problemes laborals, i amb m�s temps per pensar, han decidit marxar de la ciutat. Alguns han optat per moure's de la capital a la rodalia. Mentre que altres han fet el pas complet, i s'han atrevit a fer realitat un canvi de vida que potser, abans, era nom�s una fantasia. La pand�mia ha servit a molts de punt d'inflexi�. Altres, per�, van fer el clic abans, sense necessitat de cap virus.

Cada dia, el Sistema d'Emerg�ncies M�diques, el SEM, rep una mitjana de 12.000 trucades. Qu� passa quan truquem al 112? Quins protocols s'activen? Ho descobrim en aquest reportatge amb segell Suplement.

Gestaci� subrogada i ventre de lloguer no s�n sin�nims, tot i que es refereixen al mateix: al fet que una dona es quedi embarassada i gesti un infant, per� no per ser-ne ella la mare, sin� per entregar el fill a un altre individu, o una parella, que no en pot tenir de manera natural. Que aquesta pr�ctica tingui noms tan diferents �s una mostra del fort debat, �tic i legal, que arrossega. A "El suplement" presentem "Les altres cigonyes", un reportatge sobre la gestaci� subrogada.

N�ixer, cr�ixer, reproduir-se i morir. Dels quatre moments, n'hi ha dos que els experimenta tothom: n�ixer i morir. Normalment, nom�s una vegada. Hi ha persones, per�, que repeteixen. Que viuen dos cops, perqu� a mitja vida, quan semblava que havien de morir, tornen a n�ixer. En aquest reportatge, en coneixem tres casos.

A Catalunya, entre 50.000 i 70.000 persones s�n v�ctimes de sectes. Per la part alta de la forquilla, la xifra frega l'1% de la poblaci�. Gent atrapada en grups m�s o menys tancats -o directament secrets- que manipulen el pensament i la conducta per aconseguir finalitats de tot tipus. Normalment, associem les sectes a grups religiosos. I n'hi ha. Per� del centenar de grups de manipulaci� psicol�gica actius que es calcula que hi ha al nostre pa�s, la immensa majoria tenen altres m�bils. Sobretot, el profit econ�mic i l'ab�s sexual.

La Berta Trias �s una dona trans de 57 anys que ha decidit sotmetre's a una operaci� per canviar-se la veu. L'acompanyem minuts abans que entri al quir�fan per con�ixer la seva hist�ria i que ens expliqui per qu� es vol sotmetre a aquesta intervenci�.