Tenia només 17 anys quan es va convertir en la primera regidora de l’Ajuntament d’Alacant. Després va anar a Madrid, on es va amagar en acabar la guerra. Finalment la van tancar en la presó de Benalua. En eixir, va seguir vinculada al Partit Comunista, i la va tornar a detindre. Va optar per l’exili a l’Algèria, d’on va tornar a Espanya després de la independència d’este país. Marina va deixar un record per a sempre en tots els que la van conéixer, gràcies a la militància comunista que va exercir fins a l’últim alé.

Tractant de ramat, i alcalde de la capital dels Ports elegit per Izquierda Republicana l’any 31. La prioritat per a ell fou que al seu poble arribaren les comunicacions, amb la construcció de carreteres i camins veïnals, i l’edificació d’escoles per a aconseguir l’alfabetització dels seus veïns. Fou president de la Diputació de Castelló el 1936.

Teresa, Teresot, la Pastora, Florencio Pla. L’intersexual que va nàixer a les muntanyes de Castelló, i que es va fer maqui. A la comarca dels Ports encara amenacen els xiquets amb “que ve la Pastora”, i la seua història s’ha contat en llibres, obres de teatre i cançons. La vida de Florencio Pla fou llarga i plena d’aventures. Li va donar temps de penar a la presó franquista, i de trobar la pau, ja com a home, al final de la seua existència.

Rodolfo, de Callosa d’en Sarrià, fou fundador de la Secció d’Ensenyança de la UGT. Fou diputat en Corts pel PSOE durant la Segona República, i durant la guerra, secretari de la Presidència amb Francisco Largo Caballero. També fou president de la República en l’exili en 1947. Però, per damunt de tot, Llopis sempre es va sentir com un mestre, com un docent que es va ficar en política per a canviar una realitat que no li agradava.

Mestra de la República i comunista per damunt de tot, Alejandra va estar 32 anys a Moscou. Fou una de les primeres dones llicenciades en la universitat espanyola, i de les primeres atletes. El 1939 creua la frontera i és internada en un camp de refugiats a França, d’on aconseguix escapar amb el seu home, Arnaldo Azzati, cap a l’URSS. La llarga vida d’Alejandra li va permetre, ja centenària, estar al costat del moviment del 15-M.

Fou general de l’Estat Major republicà. Militar professional, lleial a la democràcia, tot i que es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. Rojo, nascut a la Font de la Figuera i establit a Sagunt, fou l’heroi i el responsable de la defensa de Madrid, i va planejar l’estratègia republicana en la Batalla de l’Ebre, oposant-se al mateix Franco. En acabar la guerra, va patir l’exili en països com França, l’Argentina i Bolívia.

Són dels que lluiten tota la vida, generació rere generació. Dos famílies vinculades a la lluita obrera des que tenen memòria. Foren antifranquistes, quan això volia dir córrer perill d’anar a presó o ser torturat per la Brigada Político Social. I després seguiren lluitant en democràcia. Antonio, Juan, altres germans, ens parlaran de com es porta en la sang l’esperit anticonformista.

En este capítol parlem de la que fou filla natural del periodista i diputat Félix Azzati. Fou una de les fundadores de l’Agrupación de Mujeres Antifascistas, amb una activitat frenètica durant la guerra. Va donar a llum en presó a la seua filla en condicions infrahumanes. Va passar a la clandestinitat formant part del Partit Comunista, i finalment es va exiliar a França.

En 1932 va ingressar al partit de Manuel Azaña, Acción Republicana, i després va participar en la creació d’Esquerra Republicana de Castelló. Al juliol del 36, va formar part com a responsable polític de la columna de milicians i guàrdies civils dirigida pel coronel de carabiners Hilario Fernández Bujanda. Fou empresonat i afusellat en la tàpia del cementeri de Terol l’1 d’agost del 36.

Paco, d’Alcoi, va lluitar tan sols amb 17 anys en el bàndol republicà, i es va exiliar a Suïssa, a on va acabar en un camp de treball en la construcció de la Línia Maginot. Fou detingut pels nazis i deportat al camp de Mauthausen, a on va sobreviure més de quatre anys. Aura va dedicar la seua llarga vida –va morir als quasi 100 anys– a divulgar la memòria dels camps d’extermini nazis.