Quan nom�s falten dies per saber la sent�ncia sobre el proc�s independentista, dues organitzacions internacionals que van seguir de prop el judici han denunciat irregularitats que vulneren el dret a un judici just. Dom�nec Subir� i Dani G�mez, els "Sintetitzadors", desgranen els arguments de l'informe que han presentat des de Par�s la Federaci� Internacional de Drets Humans, i des de Brussel�les la Xarxa Euromediterr�nia de Drets Humans.

Valorem els punts forts i els punts febles del judici de l'1-O. En parlem amb August Gil Matamala, expert en drets humans; Alexandre Girbau, professor de dret processal; Quim Jubert, cofundador de l'Associaci� Atenes, i Isabel Elbal, penalista.

Judit Perpiny� resumeix en menys de tres minuts l'�ltima sessi� del judici del proc�s. Els al�legats finals dels acusats han tingut molta c�rrega pol�tica i emotiva. Clams compartits: la sent�ncia no pot resoldre el conflicte, per� almenys que no l'espatlli m�s. Els acusats han manifestat una indignaci� profunda contra la fiscalia i han reiterat que es tracta d'un judici pol�tic. 52 sessions despr�s, els seus ideals, intactes. Amb el seu vist per a sent�ncia, Marchena ha baixat el tel� del que �s fins ara el judici m�s transcendent de la hist�ria democr�tica espanyola.

En el seu torn final de paraula, Carme Forcadell denuncia que les acusacions han mantingut en els seus escrits fets que durant el judici s'ha demostrat que s�n falsos: "En l'escrit d'acusaci� es mantenen informacions falses."

Carles Mund� ha estat un dels m�s breus en el seu torn de paraula. L'exconseller de Just�cia s'ha mostrat esperan�at que les solucions encara s�n possibles i ha desitjat responsabilitat de totes les parts. "Desitjo que, davant d'una realitat social que reclama solucions dialogades i pactades, tothom s�piga estar a l'al�ada."

Durant el seu torn final de paraula al judici del proc�s, Meritxell Borr�s ha volgut reiterar el car�cter pac�fic del moviment independentista catal�: "A Catalunya no hi va haver clima de viol�ncia ni insurrecci�. A cap dels meus companys els va passar pel cap usar la viol�ncia per a cap objectiu."

Santi Vila ha defensat la seva innoc�ncia posant de manifest que va dimitir, "frustrat", perqu� no estava d'acord amb el curs de les coses. L'exconseller de Cultura ha assegurat que "ha rebut pals a Catalunya" per oposar-se a la via unilateral, per� aquesta opini� no �s incompatible amb el fet que Catalunya �s una naci�. Vila ha afirmat que discrepa amb les persones que pensen que Espanya no �s una democr�cia homologable a les democr�cies del seu entorn i ha dit que t� "plena confian�a en el tribunal" i s'ha mostrat esperan�at que la sent�ncia formi part de la soluci� i no pas de l'agreujament del problema.

Dolors Bassa ha estat taxativa en el seu torn final de paraula: "Nego els fets que se m'han imputat. Soc innocent i ho dic amb veu alta i clara. Aspiro a una sent�ncia absolut�ria." En el seu torn final de paraula, l'exconsellera de Treball ha assegurat que el judici l'ha "indignat", "escandalitzat" i, a vegades, "entristit". Bassa considera que les acusacions han parlat de fets, per� en cap cas de vulneraci� de drets fonamentals. En aquest sentit, ha ironitzat, "desobedi�ncia hauria estat presentar-nos amb un programa i no complir-lo". Bassa ha demanat al tribunal que tingui en compte que "la seva sent�ncia pot ser una soluci� per a moltes persones. La seva sent�ncia no nom�s ser� la meva llibertat, sin� la llibertat de moltes generacions".

El president d'�mnium Cultural ha defensat fermament la desobedi�ncia civil com a motor de progr�s de la societat i s'ha mostrat conven�ut que "els catalans no deixaran de lluitar pac�ficament pel dret a l'autodeterminaci� sigui quina sigui la sent�ncia".

En el seu torn final de paraula, Josep Rull ha parlat de la defensa de drets fonamentals i de com la fortalesa no es demostra imposant i prohibint, sin� amb di�leg i pactes. Rull ha posat com a exemple el Canad� i el Regne Unit. "Saben que tenen alguna cosa a oferir i no els fa por. Una q�esti� pol�tica s'est� tractant com una q�esti� penal". Rull ha dit tenir la consci�ncia ben tranquil�la i s'ha mostrat esperan�at que els seus fills puguin viure en un pa�s lliure, en una rep�blica catalana, on sigui impossible que alg� sigui empresonat per defensar drets fonamentals.