Avui hem sentit: Lieder per a cor a cappella, op. 55 n�m. 3; "Vier Ges�nge", op. 59, n�ms. 2 i 4; Simfonia n�m. 2, en do major, op. 61. El 1841 �s el gran any simf�nic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia trenta-un anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordin�ria pianista nou anys m�s jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produ�t una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, per� engrescat per la seva esposa i tamb� pel seu bon amic Mendelssohn va comen�ar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van n�ixer dues simfonies, un tr�ptic simf�nic i un concert per a piano i orquestra, l'�nic de la seva producci�. L'al� rom�ntic, l'expressi� de sentiments extrems i l'experimentaci� formal marquen les obres d'aquest any prodigi�s.

Avui hem sentit: Oratori "Das Paradies und die Peri", per a solistes, cor i orquestra, op. 50 (selecci�). El 1841 �s el gran any simf�nic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordin�ria pianista nou anys m�s jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produ�t una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, per� engrescat per la seva esposa i tamb� pel seu bon amic Mendelssohn va comen�ar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van n�ixer dues simfonies, un tr�ptic simf�nic i un concert per a piano i orquestra, l'�nic de la seva producci�. L'al� rom�ntic, l'expressi� de sentiments extrems i l'experimentaci� formal marquen les obres d'aquest any prodigi�s.

Avui hem sentit: Scherzo, de l'opus 52; Concert per a piano i orquestra en la menor, op. 54. El 1841 �s el gran any simf�nic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordin�ria pianista nou anys m�s jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produ�t una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, per� engrescat per la seva esposa i tamb� pel seu bon amic Mendelssohn va comen�ar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van n�ixer dues simfonies, un tr�ptic simf�nic i un concert per a piano i orquestra, l'�nic de la seva producci�. L'al� rom�ntic, l'expressi� de sentiments extrems i l'experimentaci� formal marquen les obres d'aquest any prodigi�s.

Avui hem sentit: Simfonia n�m. 4 en re menor, op. 120; Finale, de op. 52. El 1841 �s el gran any simf�nic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordin�ria pianista nou anys m�s jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produ�t una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, per� engrescat per la seva esposa i tamb� pel seu bon amic Mendelssohn va comen�ar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van n�ixer dues simfonies, un tr�ptic simf�nic i un concert per a piano i orquestra, l'�nic de la seva producci�. L'al� rom�ntic, l'expressi� de sentiments extrems i l'experimentaci� formal marquen les obres d'aquest any prodigi�s.

Avui hem sentit: Simfonia n�m. 1 en si bemoll major, op. 38, "Primavera"; Obertura, op. 52. El 1841 �s el gran any simf�nic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordin�ria pianista nou anys m�s jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produ�t una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, per� engrescat per la seva esposa i tamb� pel seu bon amic Mendelssohn va comen�ar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van n�ixer dues simfonies, un tr�ptic simf�nic i un concert per a piano i orquestra, l'�nic de la seva producci�. L'al� rom�ntic, l'expressi� de sentiments extrems i l'experimentaci� formal marquen les obres d'aquest any prodigi�s.

Avui hem sentit: "Candide", opereta c�mica (selecci�); Danses simf�niques de "West Side Story", (1961). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgaci� de la m�sica i la composici�. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la m�sica esc�nica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel�l�cules exitoses i multipremiades); bandes sonores de pel�l�cules, com "La llei del silenci", d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars; operetes c�miques com "Candide", i fins i tot una �pera, "Trouble in Tahiti", que cont� una velada cr�tica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ning� havia fet l'escriptura simf�nica i el jazz, en una m�sica fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "On the town", suite simf�nica del musical; "Wonderful town", musical (selecci�); "La llei del silenci", banda sonora de la pel�l�cula; "Spring song" (del musical "The lark"). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgaci� de la m�sica i la composici�. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la m�sica esc�nica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel�l�cules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel�l�cules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes c�miques com "Candide", i fins i tot una �pera, "Trouble in Tahiti", que cont� una velada cr�tica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ning� no ho havia fet, l'escriptura simf�nica i el jazz en una m�sica fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "Hashkiveinu", per a tenor, cor mixt i orgue; "Preludi, fuga i riffs", per a clarinet i conjunt de jazz; "Trouble in Tahiti", �pera (selecci�). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgaci� de la m�sica i la composici�. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la m�sica esc�nica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel�l�cules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel�l�cules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes c�miques com "Candide", i fins i tot una �pera, "Trouble in Tahiti", que cont� una velada cr�tica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ning� no ho havia fet, l'escriptura simf�nica i el jazz en una m�sica fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "Fancy free", suite del ballet; "On the town", musical (selecci�). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgaci� de la m�sica i la composici�. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la m�sica esc�nica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel�l�cules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel�l�cules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes c�miques com "Candide", i fins i tot una �pera, "Trouble in Tahiti", que cont� una velada cr�tica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ning� no ho havia fet, l'escriptura simf�nica i el jazz en una m�sica fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "West Side Story", musical (versi� de 1957). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgaci� de la m�sica i la composici�. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la m�sica esc�nica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel�l�cules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel�l�cules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes c�miques com "Candide", i fins i tot una �pera, "Trouble in Tahiti", que cont� una velada cr�tica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ning� no ho havia fet, l'escriptura simf�nica i el jazz en una m�sica fresca, brillant i popular.