Quan comences un programa pel final eres un innovador. I ja no sabem què és el principi i el final. Només

sabem que la paraula ho és tot. I de seguida entra l'absurd quan parlen de l'inici de la pel·lícula 2001,

Odissea de l'espai i de la diferència entre os i os i el descobriment d'un arma.

Ximo i Joan decideixen convertir-se en assassins a sou. Professionals que porten als xiquets a l'escola i

tenen la seua faena. Posen una escena de Pulp Fiction i comencen a parlar del 'cuarto de libra' con queso i

tornem als clàssics. A Joan li agradava esta pel·lícula perquè tenia grans converses i des que està amb

Ximo en el podcast està desvanit.

Hui tenen molts problemes amb les pronunciacions i no saben si és pou amb o oberta o tancada metre

Ximo conta una història preciosa d'un burro i un pou de Malí. I es pregunten si estem perdent la tradició

oral.

Amb tot això necessiten 'un senyor llop' com en Pulp Fiction i decideixen que Joan va a doblar a Ximo en

directe. Després parlen de la necessitat que té la gent important d'eliminar gent. I comencen a pensar en el

màrqueting per veure que cobrarien i les ofertes que farien als potencials clients. Ximo conta que en

Colòmbia amb 5000 euros en un moment donat mataves a algú.

Treballarien en negre o en la Seguretat Social?

L'amor platònic també té cabuda i creuen que és massa optimista el concepte. I això els porta a parlar de

les llengües perdudes quan es perd un amor. Més llengües mortes al món.

Com que estan molt perduts Joan decideix contar-li acudits a Ximo.