A la fi arriba el futur i ho fa a Solano i Tur que decideixen fer una càpsula sonora dels nostres dies per ales pròximes generacions. Què hi posaran?No sols això, sinó que s'atreveixen a imaginar la seua distòpia particular on tots viuen millor i van correnta tots els llocs. Ximo parla dels disquettes que molt del futur no són i de la biblioteca de Washington idels objectes antics que s'usen a les pel·lícules de Hollywood. Resulta que en una càpsula gegant del futurd'un tio de Nebraska hi ha un bikini de braga així que pensen en posar uns calçotets a la seua.Parlant de la música que rescatarien apareix el folclore i Joan, que està molt negatiu, creu que s'had'erradicar sencer, incloent les cançons del Botifarra i les 'albaes'. Ximo diu que estaria bé convidar aBotifarra al nou programa de Solano i Tur en som 3, però que ara serà més complicat. Parlant de tot i nores, conten unes anècdotes de Fernando fernán Gómez relacionades amb els aeroports. Seguint amb ladistòpia/utopia creuen que en el futur no treballarem i que el treball és lliberador i no opressor. Déu es vaenganyar quan pensava que ens fotia. I de sobte, apareix Hitler i els camps de concentració i una anècdotad'un professor de filosofia de Joan.I ja que han parlat de còrrer, de què tots correran en el futur, Joan conta la seua experiència fent triatlons iIron Man i Ximo se sorprèn moltíssim d'aquesta faceta de Tur.I la gran pregunta per a Ximo: es pot demanar un furgadents en un estrella Michelín? Solano creu que lessales d'aquestos llocs s'han convertit en camps de batalla dirigits per un general. Ja que estan aprofitenl'avinantesa per donar-nos consells si anem a un.Acaben interpretant una de les escenes de Back to the Future.--- Support this podcast: https://anchor.fm/solanoitur/support