Avui fa trenta anys que ens va deixar el que vaig considerar el meu millor amic des de l'infantesa. Ens vam conèixer anant amb bicicleta per Talamanca. Paradoxes incomprensibles de la vida, un accident mentre anava amb la seva penya ciclista li va treure la vida. El recordo avui escrivint unes línies i recuperant records mitjançant cartes, escrits i gravacions. Ferran, et trobo molt a faltar i t'estimo.